divendres, 4 d’abril de 2014

EL PRIMER PLÀNOL DE LES GUILLERIES


 
 
 

Acabo aquest cicle d'entrades sobre viatgers i pioners a les Guilleries amb un retorn a l'inici: el primer mapa del massís realitzat per l'exèrcit el 1880.

El mapa resultant per la companyia de Juli Serra el podeu consultar en aquest enllaç.

La notícia de l'elaboració del primer plànol topogràfic de les Guilleries va ser recollida en un article publicat al Diari de Barcelona el 16 de maig de 1890, el qual també es va reproduir en el número 9 la "Revista de Girona" datat de l'1 de setembre del mateix any, consultable en aquest enllaç.

Per l'autor, portat per la visió romàntica i llegendària del bandoler, les Guilleries son aquell lloc on "un haurà sentit parlar mil vegades del Fadrí de Sau, del famós D. Joan de Serrallonga, que les van immortalitzar amb les seves proeses, relatades per l'il.lustre Balaguer i que li van donar motiu per a una de les seves primeres obres. Bandit innovador D. Joan, que s'havia  proposat reunir al seu entorn a tots els amants de les llibertats catalanes i acabar aquella gloriosa lluita dels nyerros i els cadells, o sigui, de la classe mitjana i la noblesa, que simbolitzen l'amor patri i l'opressió. No va poder aconseguir el seu objectiu i obligat a amagar-se i ocultar-se dels soldats del virrei, no va trobar lloc més oportú que la casa senyorial de Querós, a on encara es troba enclavada la casa dels Serrallonga, que encara avui existeix i ens porta els seus records".
També en relata la ingent i dificultosa tasca de topografiar l'abrupte terreny: "Si alguna cosa pot cridat l'atenció, en treballs d'aquest tipus, és sense cap dubte la labor constant que ha estat necessària per a mesurar, carena a carena, els innumerables camins que creuen el país, cada sender, que a través del boscos i muntanyes marquen un mal camí impossible per a cavalleries de qualsevol espècie".

De tot plegat en va sortir un treball on "els 1.800 quilòmetres quadrats dels que consta aproximadament la superfície, han estat tancats en una xarxa de 145 triangles, determinats amb tota exactitud  fins a compondre un plànol d'escala 1/20.000 i amb corbes de nivell d'uns 20 metres, amb tots els camins fins els més insignificants, tots els rierols, barrancs, torrents, ets... assenyalant la classe de terreny, mont, hort, bosc o casa".

Sens dubte que aquell primer plànol de les Guilleries va ser determinant per a obrir les portes de les Guilleries a viatgers i curiosos tan il·lustres com Jacint Verdaguer o Víctor Balaguer.
I també està bé que  nosaltres, els que avui gaudim d'aquells insuperables entorns naturals, tinguem un record per aquells pioners que van dibuixar sobre paper camins que ara també hem recorregut.