dilluns, 16 de febrer de 2015

REVISTA L’AVENÇ: DOSSIER SOBRE BANDOLERISME (1985)




La revista dedicada a la divulgació de la recerca històrica L’AVENÇ publicà en el seu número 82, de maig de 1985,un dossier especial dedicat al bandolerisme català.

El dossier el formaven trenta pàgines amb diferents articles de reconeguts historiadors de reconegut prestigi i que repassaven en profunditat sintètica la història del bandolerisme català al llarg de la història.

Ricardo Garcia Cárcel signava l’article “El bandolerisme al llarg la història” on  feia una prospectiva sobre el tractament que havia tingut aquest fenomen al llarg dels segles, des de la idealització iniciada en el mateix segle XVII i continuada pel romanticisme del XIX i fins a la visió més historicista ja entrat el XX, amb les aportacions de Reglà, Xavier Torres i Núria Sales.

Xavier Torres és, per la seva banda, aportà l’article “Senyors i bandolers a l’Antic Règim” que serveix per a endinsar-nos en les arrels feudals del bandolerisme català. Les particularitats de la noblesa catalana i les lleis que emparaven el conflicte armat entre bàndols , la complicitat senyorial amb els lladres de camí ral, les faccions de nyerros i cadells en les quals participa el mateix Serrallonga i els motius de la davallada general del bandidatge formen part del corpus del seu treball, sense oblidar un epíleg dedicat al mite i la llegenda que neix a partir de la desaparició dels bandolers catalans.

“La captura d’en Serrallonga, cap a final de l’any 1633, és ben bé la persecució d’un bandit esparracat, foragitat de totes bandes”, descriu Xavier Torres.

La historiadora Núria Sales signà l’article “Bandoliers espaignols i guerres de religió franceses”. Autora del llibre “Senyors bandolers, miquelets i botiflers” (Ed. Empúries, 1984) en el qual publicà un completíssim treball de recerca sobre la família Banyuls de Nyer; no és d’estranyar que dediqui la seva col·laboració a una geografia històrica –la dels senyors feudals de frontera- que li era coneguda i que, com en el cas dels senyors de Nyer, són cabdals per a explicar el bandolerisme català.

Al llarg de l’article de Núria Sales trobem referències a aquells conflictes que alimentaven petits exèrcits mercenaris que podien esdevenir bandolers, en els quals  intervenien hugonots francesos, interessos nacionals  i problemàtiques religioses  i on tenien un paper destacar els petits nobles o “mossurs” de frontera.

Entre aquests darrers un de conegut i que havia acollit Serrallonga en les seves fugides a França: el “messur de Viver ab sinch sents archabussers y ab quaranta de cavall .. que entre per Illa y  munta fins a Vinsa... on ha degollat sinquanta homens ab molta crueltat a sanch freda”.

O el mateix Tomàs de Banyuls, senyor de Nyer, de qui documenta que el 1581 amb una “quadrilla de 700 bandolers hugonauts francesos ... ha pretès fortificarse en Anyer, la Bastida i Auleta”.

Aquests dos darrers exemples ens il·lustren magníficament sobre la quantitat d’homes armats que poden moure en aquells temps els petits senyors feudals, veritables exèrcits particulars.

El darrer article del dossier, signat per Antoni Simon, es titula “El bandolerisme català: una aproximació sociològica” i fa una aportació interessant sobre els orígens geogràfics i l’extracció sòcio-professional d’alguns d’ells.

El dossier publicat per la revista L’AVENÇ és , en resum, una aportació historiogràfica i erudita sobre la síntesi general del bandolerisme català i alguns aspectes particulars, no menors, que planen sobre les seves raons de ser, expansió i davallada.