divendres, 6 de febrer de 2015

ANTON BUSQUETS I JACINT VERDAGUER PER LES TERRES D’EN SERRALLONGA (i 3)





La darrera part de l’article “Las terras den Serrallonga” ens explica l’intent d’Anton Busquets i Jacint Verdaguer per visitar els llocs de Querós on segles enrera havia viscut el bandoler.

Com ens explica Joan Fuster en el seu llibre “El mite literari d’en Serrallonga” Jacint Verdaguer tenia la intenció d’escriure un poema dedicat al bandoler de les Guilleries i Anton Busquets ens confirma aquesta intenció del seu gran amic i , és més, que fins i tot tindria el poema iniciat de molt temps enllà:

“El gran poeta, a qui Deu perdó, mostrá gran desitg de continuar y aixamplar un croquis de poema sobre en Serrallonga, comensat allá en el llunyá temps de sa joventut florida abans de carregar demunt seu el pes feixuguíssim de l’Atlántida: “Oh, m’és menester un sich de repós per tornar a seguir aquellas terras que solament he trepitjat una vegada!” Y em relatava ab paraula pintoresca una excursió que feu a Carós, essent estudiant y estant de senyor mestre a cân Tona”.

I Verdaguer explicava aleshores la seva primera estada a Querós:

“-Estudiava Teologia, alashoras, y em vingueren ganas d’anarmen a Carós pera veure la casa y cova del héroe llegendari que se’m feya cada dia més interessant al llegir “El proceso de D. Juan de Serrallonga” que havia publicat D.Joan Cortada, si mal no recordo, en un folletí del Diari den Brusi”. Es feu explanar l’intinerari, per un pastor , fill de Rupit, que s’estava a cân Tona, y deteminá anarhi un diumenge de bon matí”.

Anton Busquets i Jacint Verdaguer s’havien fet el propòsit de tornar als obacs de Querós i Serrallonga, però la prematura mort del gran poeta ho impedí:

“Plantejárem tot seguit una excursió a las terras de Carós y Susqueda que devía tenir lloch a últims de la Primavera del 1903, per quin motiu se’ns havia ofert allotjament coral a la gran masía de Rocasalva , ahont se’ns esperava. Allí hauría sigut nostre centre general de corregudas, durant els quinze dias que devía durar la excursió. La mort trencé aquestos projectes y la llegenda den errallonga ha quedat en embrió”.

L’autor es plany (igual que anys després ho faria Joan Fuster) que el gran poeta no pogués finalitzar el poema que havia previst dedicar al bandoler i a les seves estimades Guilleries:

“Oh, si hagués pogut acabar “En Serrallonga”! alashoras pla s’haurían confós els que’ns van a rerassaga en tot y pretenen fernos a llur faisó. Res més li faltava a n’aquesta hermosa y sens igual comarca de Las Guillerías que ésser cantada pel geni creador del “Canigó”.

I finalitza l’article amb la transcripció del poema que Anicet Pagés de Puig dedicà al bandoler, tot desitjant  que algun dia puguin veure a la llum les ratlles ja escrites del poema que Verdaguer havia iniciat, doncs “encara que no fos termenat, se veuría ben dibuixada la gran figura den Serrallonga, y la frescor descriptiva del paisatge que mossen Cinto admirá en aquell llunyá temps d’estudiant”.

Amb els anys, però, el poema de Verdaguer sobre en Serrallonga ha quedat inèdit. Amb tot, una nova demostració de l’admiració que la figura llegendària i històrica del bandoler representava per als nostres literats: Verdaguer, Maragall, Pagés de Puig, Anton Busquets ... i tants d’altres.

Per a  conèixer més sobre les relacions i la força inspiradora que les Guilleries i en Serrallonga van tenir en l'obra de Verdaguer podeu llegir aquest article  de Ricard Torrents, accessible a la xarxa.