La
darrera part de l’article “Las terras den
Serrallonga” ens explica l’intent d’Anton Busquets i Jacint Verdaguer per
visitar els llocs de Querós on segles enrera havia viscut el bandoler.
Com
ens explica Joan Fuster en el seu llibre “El
mite literari d’en Serrallonga” Jacint Verdaguer tenia la intenció
d’escriure un poema dedicat al bandoler de les Guilleries i Anton Busquets ens
confirma aquesta intenció del seu gran amic i , és més, que fins i tot tindria
el poema iniciat de molt temps enllà:
“El gran poeta, a qui Deu perdó, mostrá
gran desitg de continuar y aixamplar un croquis de poema sobre en Serrallonga,
comensat allá en el llunyá temps de sa joventut florida abans de carregar
demunt seu el pes feixuguíssim de l’Atlántida: “Oh, m’és menester un sich de
repós per tornar a seguir aquellas terras que solament he trepitjat una
vegada!” Y em relatava ab paraula pintoresca una excursió que feu a Carós,
essent estudiant y estant de senyor mestre a cân Tona”.
I
Verdaguer explicava aleshores la seva primera estada a Querós:
“-Estudiava Teologia, alashoras, y em
vingueren ganas d’anarmen a Carós pera veure la casa y cova del héroe
llegendari que se’m feya cada dia més interessant al llegir “El proceso de D.
Juan de Serrallonga” que havia publicat D.Joan Cortada, si mal no recordo, en
un folletí del Diari den Brusi”. Es feu explanar l’intinerari, per un pastor ,
fill de Rupit, que s’estava a cân Tona, y deteminá anarhi un diumenge de bon
matí”.
Anton
Busquets i Jacint Verdaguer s’havien fet el propòsit de tornar als obacs de
Querós i Serrallonga, però la prematura mort del gran poeta ho impedí:
“Plantejárem tot seguit una excursió a
las terras de Carós y Susqueda que devía tenir lloch a últims de la Primavera del 1903, per
quin motiu se’ns havia ofert allotjament coral a la gran masía de Rocasalva ,
ahont se’ns esperava. Allí hauría sigut nostre centre general de corregudas,
durant els quinze dias que devía durar la excursió. La mort trencé aquestos
projectes y la llegenda den errallonga ha quedat en embrió”.
L’autor
es plany (igual que anys després ho faria Joan Fuster) que el gran poeta no
pogués finalitzar el poema que havia previst dedicar al bandoler i a les seves
estimades Guilleries:
“Oh, si hagués pogut acabar “En
Serrallonga”! alashoras pla s’haurían confós els que’ns van a rerassaga en tot
y pretenen fernos a llur faisó. Res més li faltava a n’aquesta hermosa y sens
igual comarca de Las Guillerías que ésser cantada pel geni creador del
“Canigó”.
I
finalitza l’article amb la transcripció del poema que Anicet Pagés de Puig
dedicà al bandoler, tot desitjant que
algun dia puguin veure a la llum les ratlles ja escrites del poema que
Verdaguer havia iniciat, doncs “encara
que no fos termenat, se veuría ben dibuixada la gran figura den Serrallonga, y
la frescor descriptiva del paisatge que mossen Cinto admirá en aquell llunyá
temps d’estudiant”.
Amb
els anys, però, el poema de Verdaguer sobre en Serrallonga ha quedat inèdit.
Amb tot, una nova demostració de l’admiració que la figura llegendària i històrica
del bandoler representava per als nostres literats: Verdaguer, Maragall, Pagés
de Puig, Anton Busquets ... i tants d’altres.
Per a conèixer més sobre les relacions i la força inspiradora que les Guilleries i en Serrallonga van tenir en l'obra de Verdaguer podeu llegir aquest article de Ricard Torrents, accessible a la xarxa.
Per a conèixer més sobre les relacions i la força inspiradora que les Guilleries i en Serrallonga van tenir en l'obra de Verdaguer podeu llegir aquest article de Ricard Torrents, accessible a la xarxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada