dilluns, 9 de febrer de 2015

L'HOSTAL DEL MALCUYNAT : EN SERRALLONGA A L'ESPINAU (1)





Dins el terme municipal d’Osor trobem la masia de l’Espinau.

El lloc, dalt la carena i sota mateix de la imponent casal del Sobirà, ofereix precioses vistes de la plana de la Selva i s’hi accedeix per camins forestals des de Santa Coloma, Osor o Sant Hilari, cosa que ens parla de la importància que devia tenir el lloc en les comunicacions de segles enrere.

Avui en dia el mas és un bon restaurant per anar-hi a fer un bon àpat, regentat pels bons amics Carme i Toni, els quals han donat continuïtat a les funcions d’hostal que es remunten a molts segles enllà.

I és que ja trobem documentat  l’hostal en el segle XVII, moment en el qual era conegut com a l’Espinault, però també ho era molt més com a hostal del Malcuynat.

La raó de la presència d’un hostal en aquest lloc radica en la importància que va tenir en les comunicacions.

En un inventari de camins de 1809 trobem un mapa firmat per Ramón Folguera on hi apareix el “camí de Bella Polla ja esmentat en documents carolingis (Strada Bellapollae) : des del “mesón de las Esposas” (Sant Martí Sapresa) passant pel “mesón del Malcuinat”, fins arribar a Sant Hilari Sacalm, travessar el pla de les Arenes i després arribar a Espinelves” (Josep Tarrés Turón, Quaderns de la Selva núm. 15, 2003).

Es tractaria , doncs, d’un dels principals camins rals entre Vic i Girona i, per tant, un dels llocs de pas habituals de la quadrilla d’en Serrallonga quan actuava per aquests verals. Lloc ineludible de pas entre Querós i la plana de la Selva, els entorns de Sant Amanç o el Coll de Ruscall.

Un altre nom que va rebre fou el d'"hostal del mal guisat", pels pocs recursos que disposava, segons es desprèn d'una crònica que va fer-ne el capità Rafael Moreno d'un viatge resseguint el camins de les Guilleries l'any 1880.
En el procés sumarial del bandoler trobem diverses referències a l’Hostal del Malcuynat, la major part d’elles pel pas de la quadrilla quan el 8 de novembre de l’any 1623 van baixar fins a la plana de la Selva a robar l’important Mas Boada de Salitja.

El mateix Serrallonga ho explica en la seva confessió:

“Es veritat que en lo mes de novembre de dit any 1623 anant jo aquadrillat ab los dits Segimon Ferrer, Segimon Brull y Joan Sala, y tambe ab Magi Aymerich, Gabriel Aymerich, Segimon Sala, Antoni Espinsella, Enrich Vilacendra, Rafel Vilanna i Pere Joan Puig de la Vall anarem tots armats de nostres pedrenyals curs y llarchs a robar la casa de Salvi Buada de Salitja ...”

I una vegada comès el robatori:

“tornarem tots junts pel mateix cami quey eram nats y arribarem junt al hostal del Malcuynat y en un ras ferem un bell foch y ensenguerem candeles de les nosaltres portavem y alli nos partirem lo dit robo”.

Segimon Sala, germanastre del bandoler, explica que a l’anada: “nos ne anarem a la volta de Sant Ilari tot cami real batut y quant forem mes avall de Sant Ilari tot cami real qui va a Gerona en un puesto que li diuen la Pedra llarga prop de un hostal que li diuen lo hostal del Malcuynat encontrarem a Rafel Vilanna”

Un altre bandoler, Segimon Ferrer, veí d’Arbúcies i que va participar en el robatori, també explica:

“ y alli consertarem tots de anar a robar en alguna part perque no teniem diners y algu dels sobredits que nom recorda qui ere digue que anassem deves lo hostal del Malcuynat que alli nos aguardarien Joan Sala y Serrallonga, ...”.


L’hostal també era conegut pel nom actual de l’Espinau, doncs un dels bandolers, en les seves deposicions explica que encara van tenir ocasió d’anar a buscar vi a l’hostal: “y en havernos partit lo dit robo dos o tres de la camarada anarem a casa del Spinaut de vall que es alli prop y portarem vi y en ser tornats beguerem y no puch dir certament qui foren los que y anaren y apres de haver begut nos ne anarem tots junts a la volta de Sant Ilari”.

I encara trobem, almenys, una altra referència que ens explica l'estada dels bandolers d'en Serrallonga al mateix hostal, en  aquesta ocasió en el relat davant la justícia que feu Jaume Malianta, el Fadrí de Sau.

En parlar d'un company de quadrilla anomenat "lo hereu Terres de Cerdans" d'Arbúcies,  ens explica que "en lo mes de octubre del any 1929 en lo temps de cullir les castanyes" els anà a trobar en Terres i que els proposà de desafiar a un tal Julià, pagès i sastre de Sant Hilari, "y en haverlos ell promes donarlos cent ducats dins vuyt dies lo dit hereu Terres njos acompanya fins al hostal del Malcuynbat y alli nos digue que quant cobrariem los cent ducats de dit sastre Julia nos acompanya fins al hostal del Malcuynat y alli nos digue que quant cobrariem los cent ducats de dit sastre que li guardassem sa part".

Com veiem, doncs, l’Hostal del Malcuynat – o de l’Espinau- també és un dels escenaris de les actuacions d’en Serrallonga i la quadrilla de les Guilleries.

Aquesta entrada del bloc l’he il·lustrat amb una fotografia actual de l’hostal (extreta de la pàgina www.madteam.com) i d’un dibuix extret de la revista “Catalunya Artística” (1900)  de la que parlaré en la propera entrada. El dibuix il·lustra un relat d’Anton Busquets i Punset titulat “L’Hostal del Malcuynat” i la il·lustració és de Modest Urgell i Inglada (Barcelona, 1939-1919), un dels reconeguts artistes catalans dels segles XIX i XX.

Quasi segur que el dibuix sigui una idealització de l'hostal, doncs no sembla coincidir gaire la il·lustració amb l'edifici actual.