Dins
el terme municipal d’Osor trobem la masia de l’Espinau.
El
lloc, dalt la carena i sota mateix de la imponent casal del Sobirà, ofereix
precioses vistes de la plana de la
Selva i s’hi accedeix per camins forestals des de Santa
Coloma, Osor o Sant Hilari, cosa que ens parla de la importància que devia
tenir el lloc en les comunicacions de segles enrere.
Avui
en dia el mas és un bon restaurant per anar-hi a fer un bon àpat, regentat pels
bons amics Carme i Toni, els quals han donat continuïtat a les funcions
d’hostal que es remunten a molts segles enllà.
I
és que ja trobem documentat l’hostal en
el segle XVII, moment en el qual era conegut com a l’Espinault, però també ho
era molt més com a hostal del Malcuynat.
La
raó de la presència d’un hostal en aquest lloc radica en la importància que va
tenir en les comunicacions.
En
un inventari de camins de 1809 trobem un mapa firmat per Ramón Folguera on hi
apareix el “camí de Bella Polla ja esmentat en documents carolingis (Strada
Bellapollae) : des del “mesón de las Esposas” (Sant Martí Sapresa) passant pel
“mesón del Malcuinat”, fins arribar a Sant Hilari Sacalm, travessar el pla de
les Arenes i després arribar a Espinelves” (Josep Tarrés Turón, Quaderns de la Selva núm. 15, 2003).
Es
tractaria , doncs, d’un dels principals camins rals entre Vic i Girona i, per
tant, un dels llocs de pas habituals de la quadrilla d’en Serrallonga quan
actuava per aquests verals. Lloc ineludible de pas entre Querós i la plana de la Selva, els entorns de Sant
Amanç o el Coll de Ruscall.
Un altre nom que va rebre fou el d'"hostal del mal guisat", pels pocs recursos que disposava, segons es desprèn d'una crònica que va fer-ne el capità Rafael Moreno d'un viatge resseguint el camins de les Guilleries l'any 1880.
Un altre nom que va rebre fou el d'"hostal del mal guisat", pels pocs recursos que disposava, segons es desprèn d'una crònica que va fer-ne el capità Rafael Moreno d'un viatge resseguint el camins de les Guilleries l'any 1880.
En
el procés sumarial del bandoler trobem diverses referències a l’Hostal del
Malcuynat, la major part d’elles pel pas de la quadrilla quan el 8 de novembre
de l’any 1623 van baixar fins a la plana de la Selva a robar l’important Mas Boada de Salitja.
El
mateix Serrallonga ho explica en la seva confessió:
“Es
veritat que en lo mes de novembre de dit any 1623 anant jo aquadrillat ab los
dits Segimon Ferrer, Segimon Brull y Joan Sala, y tambe ab Magi Aymerich,
Gabriel Aymerich, Segimon Sala, Antoni Espinsella, Enrich Vilacendra, Rafel
Vilanna i Pere Joan Puig de la
Vall anarem tots armats de nostres pedrenyals curs y llarchs
a robar la casa de Salvi Buada de Salitja ...”
I
una vegada comès el robatori:
“tornarem
tots junts pel mateix cami quey eram nats y arribarem junt al hostal del
Malcuynat y en un ras ferem un bell foch y ensenguerem candeles de les
nosaltres portavem y alli nos partirem lo dit robo”.
Segimon
Sala, germanastre del bandoler, explica que a l’anada: “nos ne anarem a la
volta de Sant Ilari tot cami real batut y quant forem mes avall de Sant Ilari
tot cami real qui va a Gerona en un puesto que li diuen la Pedra llarga prop de un
hostal que li diuen lo hostal del Malcuynat encontrarem a Rafel Vilanna”
Un
altre bandoler, Segimon Ferrer, veí d’Arbúcies i que va participar en el
robatori, també explica:
“
y alli consertarem tots de anar a robar en alguna part perque no teniem diners
y algu dels sobredits que nom recorda qui ere digue que anassem deves lo hostal
del Malcuynat que alli nos aguardarien Joan Sala y Serrallonga, ...”.
L’hostal
també era conegut pel nom actual de l’Espinau, doncs un dels bandolers, en les
seves deposicions explica que encara van tenir ocasió d’anar a buscar vi a
l’hostal: “y en havernos partit lo dit robo dos o tres de la camarada anarem a
casa del Spinaut de vall que es alli prop y portarem vi y en ser tornats
beguerem y no puch dir certament qui foren los que y anaren y apres de haver
begut nos ne anarem tots junts a la volta de Sant Ilari”.
I encara trobem, almenys, una altra referència que ens explica l'estada dels bandolers d'en Serrallonga al mateix hostal, en aquesta ocasió en el relat davant la justícia que feu Jaume Malianta, el Fadrí de Sau.
En parlar d'un company de quadrilla anomenat "lo hereu Terres de Cerdans" d'Arbúcies, ens explica que "en lo mes de octubre del any 1929 en lo temps de cullir les castanyes" els anà a trobar en Terres i que els proposà de desafiar a un tal Julià, pagès i sastre de Sant Hilari, "y en haverlos ell promes donarlos cent ducats dins vuyt dies lo dit hereu Terres njos acompanya fins al hostal del Malcuynbat y alli nos digue que quant cobrariem los cent ducats de dit sastre Julia nos acompanya fins al hostal del Malcuynat y alli nos digue que quant cobrariem los cent ducats de dit sastre que li guardassem sa part".
Com
veiem, doncs, l’Hostal del Malcuynat – o de l’Espinau- també és un dels
escenaris de les actuacions d’en Serrallonga i la quadrilla de les Guilleries.
Aquesta
entrada del bloc l’he il·lustrat amb una fotografia actual de l’hostal (extreta
de la pàgina www.madteam.com) i d’un
dibuix extret de la revista “Catalunya Artística” (1900) de la que parlaré en la propera entrada. El
dibuix il·lustra un relat d’Anton Busquets i Punset titulat “L’Hostal del Malcuynat”
i la il·lustració és de Modest Urgell i Inglada (Barcelona, 1939-1919), un dels
reconeguts artistes catalans dels segles XIX i XX.
Quasi segur que el dibuix sigui una idealització de l'hostal, doncs no sembla coincidir gaire la il·lustració amb l'edifici actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada