L’Hostal
del Malcuynat (o de l’Espinau) ha entrat també en la literatura gràcies a ser
protagonista de dos relats escrits per Anton Busquets i Punset.
Anton
Busquets (Sant Hilari Sacalm, 1876-
Calders, 1934) va ser un polifacètic català: poeta, escriptor, periodista,
pedagog, mestre i dinamitzador cultural.
Va
passar la seva infantesa i adolescència prop de les Guilleries, en contacte amb
els boscos i els seus moradors. Tenia obstinació en fer escapades pel bosc
seguint els traginers o anar a trobar roders, carboners i llenyataires de qui
sempre aprenia algunes cançons, llegendes, dites i acudits.
Un
dels personatges de muntanya que devia conèixer l’autor (o qui sap si era un
personatge inventat) era un tal Quelich de Matamala, al qual fa protagonista
d’un descriptiu relat. En un segon relat l’autor explica una tèrbona llegenda
sobre l’hostal del Malcuynat que li hauria explicat en Quelich “aquell vell
captayre que al bó de son temps havia sigut un dels puntals més ferms de la
propietat en aquelles terres”.
Els
relats van ser publicats en la revista de temàtica literària i cultural “Catalunya
Artística”, editada a Barcelona entre els anys 1900 i 1905.
El
primer relat, titulat “En Quelich de Matamala”, apareix en el número 12 de la
revista, del 30 d’agost de 1900, i en ell l’hostal del Malcuynat sols hi
apareix breument com a escenari :
“Baixava
l’altre dia d’Aplech â Mondoys y’l vaig atrapar a l’hostal de Malcuynat, en un
racó de escó, que’s feya una torrada y s’escalfava un mitjót de vi. Pobre
Quelich. Feya una pila de temps que no l’shavia vist y s’havia passat molt: les
arrugas que solcavan sa cara secallona s’havian pronunciat quisablo y
ranquejava’l doble”.
El
segon relat, ja titulat “L’hostal del Malcuynat”, apareix en el número 48 de la revista, del 9
de maig de 1901. En aquest l’hostal i la seva gent són els absoluts protagonistes.
En
els primers paràgrafs Anton Busquets ens fa una detallada presentació de
l’hostal:
“Al devallant de la castanyeda del
Subirà y al vell dessota de la montanya de Santa Bárbra hi ha l’Hostal del
Malcuynat. Revellit y ab sas parets esllanegades, que n’ha vistas passar de
generacions!. El perdut vianant qu’atravessa la guillera terra, quin consol no
hi troba aprop la seva llar en aquellas fredorencas nits hivernals!”.
El
relat segueix amb una llegenda que explica en Quelich de Matamala vora la llar
de foc, una veritable història de por segons la qual:
“Una vegada s’esdevingué que retornant
de fira de Santa Coloma feren nit en l’hostal del Malcuynat dons sapats fadrins
...”.
En acabat l’àpat i quan els amos de la
casa eren al llit la criada va advertir als dos fadrins que no estaven segurs
en aquell lloc i els acompanyà al rebost, on van poder veure que del sostre
“penjaven un debolit de cuarters d’humanas formas”.
I
així va quedar batejat com a hostal del Malcuynat “Y es pla ben cert, llampus de neu, qu’era del Malcuynat, puig fa pas
molts anys que hi donavan carn cristiana”- va dir en Quelich de Matamala ,
després d’explicar tan sanguinària història als qui l’escoltaven vora la llar
de foc, escoltant aquelles històries de l’escó.
Aquesta
narració ens explicaria l’origen del nom de l’hostal, una truculenta història
de canibalisme explicada vora la llar de foc per un rude home de muntanya i
molt ben explicada per al prosa de l’autor. Anton Busquets ens submergeix
perfectament en aquell ambient rònec d’històries de por que tant agraden a qui
les escolten ... tot i que no devien agradar de la mateixa manera als
propietaris de l’hostal.
Per
accedir als dos textos, disponibles a la xarxa, podeu fer-ho en aquests
enllaços: En Quelich de Matamala. L’Hostal del Malcuynat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada