Antoni
Busquets i Punset (Sant Hilari Sacalm, 1876- Calders, 1934) va ser el poeta i
escriptor per excel·lència de les Guilleries. Va exercir de narrador, poeta,
periodista, pedagog i dinamitzador cultural i exercí de mestre a Barcelona i
Calders (Bages).
La
seva infantesa i adolescència a prop de les Guilleries, en contacte amb els
seus boscos i moradors, van marcar profundament la seva obra. L'Anton es
diferenciava de la resta de nois de Sant Hilari Sacalm per la seva obstinació
en fer escapades pel bosc seguint els traginers o anar a trobar els roders,
carboners i llenyataires de qui sempre aprenia algunes cançons, llegendes,
dites i acudits. Aquesta riquesa lèxica del saber popular va constituir la base
estil·lística i imaginativa del narrador.
Entre la seva
obra hi trobem poemaris com Flors del
Montseny o Ventijols de Guilleria. La
primavera de 1900 guanyà als Jocs Florals el premi patrocinat per la Societat Catalana
de Cas, consistent en un retrat de l’autor realitzat per Pablo Ruiz Picasso.
Com a periodista
col·laborà , entre d’altres, amb la revista Pla
de Bages. I és en aquesta
darrera faceta on hom troba un interessant article que Anton Busquets dedicà a
les seves estimades Guilleries i al seu bandoler més llegendari: en
Serrallonga.
L’article
va aparèixer publicat en el popular setmanari “Cu-Cut”, en concret el número especial
“Calendari de l’any 1904”
i es titulava “Las terras den Serrallonga”.
L’article
ens descriu d’una manera ben poètica llocs
coneguts de les Guilleries que tan estimava Anton Busquets “Desde’l collet de sobre Tavérnolas,
ahont’asseu el solitari castell de Sabassona, seguint per Terrades, Casserras y
Sant Romá de Sau, fins més enllanet de Lloret Selvatge, ahont el Ter s’aboca
als plans d’Anglés y la
Sellera, quina seguida de sensacions experimenta
l’escursionista! Per gota que s’esgarríhi del camí afresat y s’interni per las
boscurias teneborses que ombrejan l’enjogassat riu, es trobará més deuatre
vegadas que’l viarany se li esborrar y li tapa’l pas un embordissament o un
cingle esgarrifós badant a aos peus sa negra sina, ahont s’hi escorra un torrentar
rondinaire que va a pagar son tribut al caudalós riu, ab la suor dels fronts
que mostran las serraladas alterosas”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada