dilluns, 2 de febrer de 2015

PER LES TERRES D’EN SERRALLONGA, SEGONS ANTON BUSQUETS I PUNSET (1)






Antoni Busquets i Punset (Sant Hilari Sacalm, 1876- Calders, 1934) va ser el poeta i escriptor per excel·lència de les Guilleries. Va exercir de narrador, poeta, periodista, pedagog i dinamitzador cultural i exercí de mestre a Barcelona i Calders (Bages).

La seva infantesa i adolescència a prop de les Guilleries, en contacte amb els seus boscos i moradors, van marcar profundament la seva obra. L'Anton es diferenciava de la resta de nois de Sant Hilari Sacalm per la seva obstinació en fer escapades pel bosc seguint els traginers o anar a trobar els roders, carboners i llenyataires de qui sempre aprenia algunes cançons, llegendes, dites i acudits. Aquesta riquesa lèxica del saber popular va constituir la base estil·lística i imaginativa del narrador. 

Entre la seva obra  hi trobem poemaris com Flors del Montseny o Ventijols de Guilleria. La  primavera de 1900 guanyà als Jocs Florals el premi patrocinat per la Societat Catalana de Cas, consistent en un retrat de l’autor realitzat per Pablo Ruiz Picasso.

Com a periodista col·laborà , entre d’altres, amb la revista Pla de Bages.  I és en aquesta darrera faceta on hom troba un interessant article que Anton Busquets dedicà a les seves estimades Guilleries i al seu bandoler més llegendari: en Serrallonga.

L’article va aparèixer publicat en el popular setmanari “Cu-Cut”, en concret el número especial “Calendari de l’any 1904” i es titulava “Las terras den Serrallonga”.

L’article ens descriu d’una manera ben poètica llocs  coneguts de les Guilleries que tan estimava Anton Busquets “Desde’l collet de sobre Tavérnolas, ahont’asseu el solitari castell de Sabassona, seguint per Terrades, Casserras y Sant Romá de Sau, fins més enllanet de Lloret Selvatge, ahont el Ter s’aboca als plans d’Anglés y la Sellera, quina seguida de sensacions experimenta l’escursionista! Per gota que s’esgarríhi del camí afresat y s’interni per las boscurias teneborses que ombrejan l’enjogassat riu, es trobará més deuatre vegadas que’l viarany se li esborrar y li tapa’l pas un embordissament o un cingle esgarrifós badant a aos peus sa negra sina, ahont s’hi escorra un torrentar rondinaire que va a pagar son tribut al caudalós riu, ab la suor dels fronts que mostran las serraladas alterosas”.