Masia Molins de Viladrau (fotografia: senderosparapisar.blogspot.com)
Masia de la Ginesta, al Montseny (fotografia: POUM Montseny)
L'episodi del joc de la pilota en la tradicional auca de 1866.
L’any
1998 es publica el número 13 de la col·lecció “Monografies del Montseny” , col·lecció
d’articles de recerca i història editada per l’Associació d’Amics del Montseny,
en el qual hi ha un interessant article de Rafel Ginebra i Molins titulat
“Tradició i història: l’assassinat d’Antoni Molins (1628) i el duel entre
Serrallonga i Fèlix Torrelles”.
L’autor
recull l’episodi de la mort violenta per tret de pedrenyal d’Antoni Molins,
succeïda a Viladrau el 6 de juny de l’any 1628 i recollida en el llibre d’òbits
de la parròquia , com també en el manuscrit “Breu relació de la genealogia i biografia
de las famílias Molins, Sabatés y Vidal y unió de ellas ab la família Prat de
Seva feta per Joseph Molins y Prat en lo any 1886”.
En
aquest manuscrit es relata , a partir de la tradició oral recollida, que “Lo dit Anton morí de mort violenta en lo any
1628 y segons tradició, succehí la sua mort del modo següent: estaban dos
hòmens jugant á pilota en la plasa de Viladrau, y disputaban entre ells si una
jugada habia estat bona ó falsa, y habent subjectat la qüestió á la decisió del
dit Anton Molins, que ho habia presenciat, lo contrincant que vegé contrariada
la sua pretenció, se apostá en lo camí en què debia pasar Molins per anar á
casa sua, y lo matá, sens que pogués rèbrer los sans Sagraments”.
Rafel
Ginebra explora en el seu article les coincidències entre aquesta tradició
sobre la mort d’Antoni Molins i la que es recull en la literatura i la tradició
oral en relació al pas definitiu al bandolerisme de Joan Sala, àlies
Serrallonga.
Cal
fer esment que les cançons , les auques , romanços i altres documents de la literatura de canya i cordill expliquen
que Don Joan de Serrallonga passa a ser un foragitat de la llei a partir d’una
baralla en el joc de la pilota que va tenir amb Fèlix de Torrelles. D’aquí, doncs,
que apareix una clara coincidència amb la mort d’Antoni Molins que s’explica en
el document de 1886.
En
el procés sumarial d’en Serrallonga hi apareix precisament la confessió sobre
la mort d’Antoni Molins, però la mort hauria succeït després que la quadrilla
assaltés el mas Ginestà de Montseny. Mentre es repartien el robatori en el bosc
foren encalçats pel sometent i va tenir lloc un intercanvi de trets, d’un dels
quals va resultar-ne mort Antoni Molins.
És
el mateix procés sumarial d’en Serrallonga el que desmunta la versió secular de
la tradició sobre la mort del seu avantpassat que va recollir Josep Molins el
1886. Per l’autor de l’article, l’interessant és que l’episodi llegendari sobre
la baralla al “joc de pilota” que va tenir Serrallonga és el que posteriorment
condiciona i s’aplica a la mort d’Antoni Molins.
La
llegenda sobre la mort de Fèlix de Torrelles al joc de la pilota la van
inventar i utilitzar per primera vegada Coello, Rojas i Vélez en la seva obra
de teatre “El catalán Serrallonga”. Posteriorment també es recull en diferents
variacions de la cançó més popular sobre el bandoler que havien estat
recollides per Joan Amades, Josep Gibert i altres folkloristes. I finalment,
també apareix la mateixa escena en l’auca “historia de D. Juan de Serrallonga”
editada per l’impremta de Joan Llorens el 1866.
Per
tant, abans que historiadors com Cortada o Reglà difonguessin la veritable
història del bandoler extreta del seu procés sumarial, guanyava la mitologia
extreta de les obres de teatre, les cançons i les fórmules de literatura popular.
Hauria estat aquest el motiu pel qual la tradició hauria “contaminat” la
veracitat de la història , en aquest cas l’episodi de la mort d’Antoni Molins.
I
així, doncs, diferents generacions de la família Molins haurien donat per bona
la mort en el joc de pilota tal i com va recollir Josep Molins a finals del
segle XIX. També és curiós que aquella tradició familiar no invoqués la
possibilitat que en Serrallonga fos culpable d’aquella mort , tot i que al
final la historia demostri que al final sí que va tenir un paper protagonista
en aquella defunció.
Com
acaba explicant Josep Ginebra en el seu article per “ironies dels
esdeveniments” la família del difunt Antoni Molins va acabar comprant la Sala de Viladrau l’any 1648 i
en foren els propietaris fins que la van vendre el 1748 a la comunitat de
Beneficiats de la Pietat
de Vic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada