dilluns, 19 de gener de 2015

EL SERRALLONGA LLEGENDARI A BARCELONA (2): EL PALAU D'EN SERRALLONGA AL CARRER BASEA



 El Palau d'en Serrallonga, avui desaparegut i que es localitzava
al carrer Basea de Barcelona.
L'edició de "Los viejos rincones de mi ciudad" de Lluís Almerich (1950) i la
làmina del carrer Basea, amb el palau d'en Serrallonga, dibuixada per Francesc Buyé.


El que queda de les cases nobles del carrer Basea avui en dia.

Víctor Balaguer va imaginar un episodi en el qual els bandolers nyerros de les Guilleries assaltaven el palau dels seus enemics cadells, els Torrelles. En l’assalt la Joana de Torrelles, l’amant del bandoler, fugia amb en Serrallonga. L’episodi tenia lloc en el palau de la família Torrelles, situat físicament a la ciutat de Barcelona.

La tradició va fer que al llarg dels anys s’indentifiquessin  diferents edificis amb aquell palau dels Torrelles  i fins i tot  que d’altres edificis nobles fossin considerats com la residència barcelonina propietat de la família del noble bandoler de les Guilleries.

La major part d’aquestes edificis es troben situats al barri de la Ribera , proper a l’antiga muralla que envoltava Barcelona.

Lluís Almerich i Sellarès (Barcelona, 1882-1952), periodista i escriptor més conegut amb el  pseudònim Clovis Eimeric, en el seu llibre “Los viejos rincones de mi ciudad (Ed. Millà, 1946) recull la llegenda que situa el palau d’en Serrallonga al carrer Basea, el qual transcric del castellà en que fou publicat:


“Quan rica, quan frondosa, quan extensa és la fantasia popular! Quin barceloní ignora la “història” llegendària de don Joan de Serrallonga? Cavaller amb casa solana en el carrer de Basea, que per amor a una dama de la casa de Torrelles, na Joana, es llença al bandolerisme, raptant a la seva donzella estimada, que el segueix en totes les aventures. Don Joan s’enriqueix amb els seus robatoris, oculta els tresors en el seu palau barceloní i al final es fet presoner i ajusticiat. La seva casa, segueix desitjada pel poble, que suposa enterrat en ella el producte dels robatoris del terrible “Don Joan”.

La llegenda inspira novel·les, drames, comèdies, danses populars, un drama líric... Allò sensible és que la “història” autèntica s’expressa d’una manera ben diferent. “Joan Sala, que no s’anomena Serrallonga, tot i que així ell es faci nomenar, és un pagès hisendat que té cura de les seves terres a Querós, al costat de la seva esposa i de cinc fills menors. Cert dia, s’enamora d’una dona casada, Anastàsia Carles i Colobrans, i abandona la seva llar, la hisenda, per lliurar-se a una vida aventurera. Forma una partida de lladres que en ocasions serveis a les ambicions i venjances de senyors poderosos i altres sort als camins rals per espoliar els viatgers. Quan es cansa d’Anastasia, l’aparta del seu costat i s’emporta a Joana Massissa que, segurament es la que la llegenda converteix en Joana de Torrelles. Els seus béns propis –unes masies a Querós: Serrallonga, Cominal i Busquets- son destruïdes per la justícia reial, i, per fi, detingut, és condemnat a mort a Barcelona. El Dietari de la Ciutat ens informa de la mort del bandoler: “Dilluns a VIII (janer MDCXXXIV). En aquest die fonch sententiat Joan Sala, alias Serrallonga, natural de la parroquia de Viladrau, bisbat de VIch, bandoler molt facinerós, cap de quadrilla que havie molts anys – tretze- que regnave: fonch la sententia de cent assots, axorellat, aportat ab carretó, atanellat, y fets quatre quartos, y lo cap posat en una de les torres del portal de Sant Antonio de la present ciutat. Anima eius requiescat in pace. Amen”.

Aquest és el veritable Serrallonga,  tan mal avingut amb el de la llegenda. En quan a la casa de Serrallonga, del carrer de Basea, al ser derruïda per la reforma (1912), va mantenir hermètics els seus tresors, si és que en va tenir alguna vegada.

Com va poder formar-se la bonica llegenda del cavalleresc Don Joan de Serrallonga? És fàcil d’explicar: pel seu crit de combat : Visca la terra!, que trobava eco en el cor de les multituds”.