divendres, 2 de gener del 2015

STAR WARS, QUAN VAM VEURE QUE LA IMAGINACIÓ NO TENIA LÍMITS






El 25 de maig de 1977 es va estrenar al nostre país “La guerra de las galaxias”. La mítica i veritable gran pel·lícula de la saga que composaria una primera i sàbia trilogia a la que n’estan seguin d’altres que han mantingut viva , al llarg del temps, una legió mundial de seguidors i adeptes. Quasi una religió.

L’any 1977, per a un nen d’onze anys com jo era aleshores , amb una certa tendència a fer còrrer la imaginació i dibuixar-la (la sèrie de dibuixos animats Mazinguer Z hi va tenir força a veure), l’aparició d’aquella pel·lícula va ser com veure la llum.

Star Wars va obrir-nos a molta gent la porta de nous móns , a la veritable ciència ficció i va fer-nos veure que començaven a trencar-se els límits de la creativitat. A ningú se li escapa que és ben cert que els creadors d’aquell film marquen un abans i un desprès en el cinema i en la narració de moltes històries.

Des d’abans de veure el film, el 1977, la seva força inspiradora ja em va portar a col·leccionar els còmics amb l’argument , l’àlbum de la pel·lícula o l’àlbum de cromos , el poc merxandatge que aleshores s’oferia, i que guardo com un petit tresor de la infància.

Però a més , com que jo tenia tendència al dibuix, el film també va ser una força inspiradora que vaig  portar inevitablement als meus humils dibuixos.
Un dels primers va ser la cartulina en la que vaig reproduir un dels cartells promocionals i diferents escenes de la pel·lícula, amb rotuladors i a la “meva manera”. Aquell dibuix encara el guardo, ha perdut el color però manté intacte la il·lusió del nen que va dibuixar-lo.

Al cap de pocs anys jo continuava dibuixant còmics casolans i llegint publicacions relacionades amb la ciència ficció . Era prou important la petjada que m’havia deixat “La guerra de les galàxies” que la SCI-FI era un dels meus temes i arguments preferits.

L’art relacionat amb aquella pel·lícula , especialment el dels germans Hildebrant o el de Ralph Macquarrie (els anomenats “dibuixants de les galàxies), va esperonar-me a intentar imitar-los  -ben pobrement- amb il·lustracions com les que acompanyen aquesta entrada del bloc.

L’univers de Star Wars ens va empènyer a molts a dibuixar i crear els nostres propis universos. Aquí rau una de les importàncies d’aquell film: que ens va permetre veure que la imaginació no té límits.