Segons la llegenda el cos esquarterat del bandoler es troba enterrat en
aquest espai de l'antiga muralla de Bellesguart (foto: enllaç)
El mas Guinardó, llegendària residència prop de Barcelona
del bandoler Perot Rocaguinarda.
Barcelona recorda en Rocaguinarda amb un dels gegants que hi
del bandoler Perot Rocaguinarda.
ha dedicat la colla dels geganters del Pi, a Ciutat Vella.
La particularitat del personatge d'en Serrallonga, més enllà de la història, és que es va revestir al llarg dels segles d’una pàtina llegendària . I precisament aquesta, la llegendària, la trobem i podem seguir a la ciutat de Barcelona.
De llegendes d’en Serrallonga en trobem de concentrades a l’entorn de les Guilleries (la cova, el dit d’en Serrallonga, etc...), que seria el seu àmbit natural atès que era l’espai on més va actuar en vida. Però curiosament trobem llegendes que el tenen també de protagonista a la capital del país.
Dos factors hi devien ajudar: la immensa popularitat del personatge i el fet que l’obra de teatre “El catalán Serrallonga y vandos de Barcelona” (segle XVIII) i la trama de les novel·les de Víctor Balaguer (segle XIX) tinguessin un enorme ressò i traslladessin passatges imaginats del bandoler a la gran ciutat.
A partir d’aquí, no és d’estranyar que la cultura popular transformés algun d’aquells episodis difusos de la literatura en llegenda i que, a més, busqués i identifiqués espais de la ciutat de Barcelona on la presència d’en Serrallonga era “segura” segons la tradició.
Una cosa semblant passa amb un altre bandoler famós, Perot Rocaguinarda, qui segons la tradició hauria estat el propietari del mas Guinardó (una masia avui encara existent i que dóna nom al barri barceloní homònim).
La llegenda també situa el cap de bandolers de les Guilleries en tres llocs de la ciutat: el barri de Sant Gervasi , el barri de al Ribera , el barri del Clot i el barri d’Horta.
El castell o torre de Bellesguard fou residència reial, construïda el 1408 a la torre de Vallblanc, de Sant Gervasi de Cassoles, al peu de la muntanya del Tibidabo, quan va ser adquirida pel rei Martí I de Catalunya-Aragó. El castell va quedar en situació d’abandonament fins que Maria Sagués, propietària i vídua de Jaume Figueras, encarregà a l’arquitecte Antoni Gaudí el projecte per a edificar una casa modernista sobre les ruïnes de l’antic castell.
L'arquitecte va aprofitar-ne algunes de les poques restes (parets, pati, etc.) per construir el nou Bellesguard. Per això, la casa te l'aparença externa d'un castell, incloent-hi els seus merlets i la torre que remata la façana. Es tracta d’una de les joies modernistes menys conegudes de Gaudí, però que d’uns anys ençà està recuperant el vigor gràcies a que els actuals propietaris l’han fet visitable i programen activitats culturals al llarg de tot l’any.
La llegenda diu que en aquest antic castell, es veu que també hi ha enterrada una part del cos esquarterat de Joan de Serrallonga, famós bandoler nyerro i cap de quadrilla. Un forat a la paret d'aquest pati n'indica el lloc exacte.
Al S. XVII, i segons ens explica la tradició oral, a les ruïnes del castell s’hi va amagar el bandoler Serrallonga.
En el segle XVII les ruïnes d’aquest palau decadent, separat de les muralles de la ciutat comtal per unes quatre hores de camí va ser refugi de Joan Sala i Ferrer conegut com Serrallonga. El famós bandoler utilitzava el poc que quedava de l’edificació per amagar-se en les seves incursions a Barcelona. La relació entre Bellesguard i Serrallonga és un misteri de difícil documentar. El cas és que els veïns de Sant Gervasi sempre han relacionat Bellesguard com “el castell d’en Serrallonga”.
De llegendes d’en Serrallonga en trobem de concentrades a l’entorn de les Guilleries (la cova, el dit d’en Serrallonga, etc...), que seria el seu àmbit natural atès que era l’espai on més va actuar en vida. Però curiosament trobem llegendes que el tenen també de protagonista a la capital del país.
Dos factors hi devien ajudar: la immensa popularitat del personatge i el fet que l’obra de teatre “El catalán Serrallonga y vandos de Barcelona” (segle XVIII) i la trama de les novel·les de Víctor Balaguer (segle XIX) tinguessin un enorme ressò i traslladessin passatges imaginats del bandoler a la gran ciutat.
A partir d’aquí, no és d’estranyar que la cultura popular transformés algun d’aquells episodis difusos de la literatura en llegenda i que, a més, busqués i identifiqués espais de la ciutat de Barcelona on la presència d’en Serrallonga era “segura” segons la tradició.
Una cosa semblant passa amb un altre bandoler famós, Perot Rocaguinarda, qui segons la tradició hauria estat el propietari del mas Guinardó (una masia avui encara existent i que dóna nom al barri barceloní homònim).
La llegenda també situa el cap de bandolers de les Guilleries en tres llocs de la ciutat: el barri de Sant Gervasi , el barri de al Ribera , el barri del Clot i el barri d’Horta.
El castell o torre de Bellesguard fou residència reial, construïda el 1408 a la torre de Vallblanc, de Sant Gervasi de Cassoles, al peu de la muntanya del Tibidabo, quan va ser adquirida pel rei Martí I de Catalunya-Aragó. El castell va quedar en situació d’abandonament fins que Maria Sagués, propietària i vídua de Jaume Figueras, encarregà a l’arquitecte Antoni Gaudí el projecte per a edificar una casa modernista sobre les ruïnes de l’antic castell.
L'arquitecte va aprofitar-ne algunes de les poques restes (parets, pati, etc.) per construir el nou Bellesguard. Per això, la casa te l'aparença externa d'un castell, incloent-hi els seus merlets i la torre que remata la façana. Es tracta d’una de les joies modernistes menys conegudes de Gaudí, però que d’uns anys ençà està recuperant el vigor gràcies a que els actuals propietaris l’han fet visitable i programen activitats culturals al llarg de tot l’any.
La llegenda diu que en aquest antic castell, es veu que també hi ha enterrada una part del cos esquarterat de Joan de Serrallonga, famós bandoler nyerro i cap de quadrilla. Un forat a la paret d'aquest pati n'indica el lloc exacte.
Al S. XVII, i segons ens explica la tradició oral, a les ruïnes del castell s’hi va amagar el bandoler Serrallonga.
En el segle XVII les ruïnes d’aquest palau decadent, separat de les muralles de la ciutat comtal per unes quatre hores de camí va ser refugi de Joan Sala i Ferrer conegut com Serrallonga. El famós bandoler utilitzava el poc que quedava de l’edificació per amagar-se en les seves incursions a Barcelona. La relació entre Bellesguard i Serrallonga és un misteri de difícil documentar. El cas és que els veïns de Sant Gervasi sempre han relacionat Bellesguard com “el castell d’en Serrallonga”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada