El film d’en Serrallonga estrenat l’any 2008 era
un projecte personal de l’Esteve Rovira, qui l’havia començat a madurar a
partir de l’any 2003. Aquell any la companyia teatral “Agraïts d’aguantar-nos” va
començar a programar cada estiu les “Nits d’en Serrallonga” al monestir de Sant
Pere de Casserres. Allò va ser l’espurna que va encendre la metxa que hauria de
portar a la creació de la superproducció cinematogràfica.
El camí no va ser fàcil en un país com el nostre,
amb una indústria cinematogràfica vinguda a menys i amb poca predisposició a posar
en valor la seva pròpia història i els nostres propis personatges.
Una de les moltes fases per a fer viable l’ambiciós
projecte va consistir, després de tenir el compromís de TV3 i de la productora Oberon
Cinematogràfica, en anar a trucar a les
portes de productores, d’institucions i d’empreses privades que fessin
aportacions.
Per a fer-ho es va elaborar un dossier inicial del
projecte on s’explica el que es pretenia fer i també el context (destacant en
això la referència al significat històric i mitològic del bandoler que es
convertia en protagonista).
Es tracta d’un dossier molt visual que entra pel ulls.
Conté la síntesi del projecte i poc text, doncs es recolza en infografies que
recreen episodis i també en algunes parts de l’storyboard que ja s’havia
elaborat.
En la portada hi apareix la foto característica d’un
Serrallonga amb una mirada penetrant i un pedrenyal, amb barret i mocador a la
cara, que esdevindria la imatge icònica i el cartell del film. Però el rostre del
bandoler encara no és el de l’Isaac Férriz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada