Els anys vint del
segle passat va aparèixer la publicació de novel·les per fascicles. Això
permetia l’adquisició gradual dels textos i la posterior enquadernació d’aquests
en un o més volums. L’èxit que havien obtingut els fascicles de “Lectura
popular” de la revista “Il·lustració Catalana” encoratjà alguns editors a
publicar novel·les breus en català i il·lustrades.
Un dels
principals impulsors d’aquesta literatura més assequible fou Rossend Ràfols,
propietari d’una impremta que es llençà a l’edició i que va impulsar la
col·lecció “La Novel·la Nova” que sortí setmanalment
des de 1917 i fins el 1922, després d’haver publicat 235 números d’autors
catalans i clàssics. Posteriorment també editaria la col·lecció “Biblioteca
Nova) , entre 1925 i 1926, de publicació mensual i de la qual s’editaren dotze
volums.
Dins la
col·lecció “La Novel·la Nova” hi trobem, l’any 1922,
la publicació de la versió en català de la novel·la original de Víctor Balaguer
“Don Joan de Serrallonga”. La versió en català publicada per Ràfols era una
traducció de cinquena edició astellana. La traducció va ser feta l’any 1868 pel
folklorista català Valeri Serra i Boldú (Castellserà, l’Urgell, 1875-1938).
Els diferents
fascicles de la col·lecció anaven acompanyats d’una portada il·lustrada, que es
mantenia dins el volum posteriorment enquadernat.
Edicions Curial
va fer una reedició d’aquesta versió en català l’any 1988, inclosa dins la
col·lecció Biblioteca popular Curial.
En la meva
col·lecció guardo un volum enquadernat de “La Novel·la
Nova” que em va regalar l’any 2001 la meva bona amiga Carme
Domínguez. Ella es va desprendre d’aquell llibre que havia conservat i que li
havia arribat de mans dels seus pares. Sempre li agrairé aquell regal que em va
permetre iniciar el recull de la bibliografia del nostre bandoler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada