dilluns, 27 de gener de 2014

LA CONTROVÈRSIA JOAN CORTADA - VÍCTOR BALAGUER

 Joan Cortada


Víctor Balaguer

La revista "Joventut" s'afegia a la polèmica, amb un contundent article
contra la figura idealitzada del bandoler que ells titllaven de "bandoler asquerós".

Caricatura publicada l'any 1868 a l'almanac de la revista
satírica "Lo Xanguet", que ironitza sobre les dues
visions del bandoler.

L’any 1858 Víctor Balaguer havia estrenat amb èxit la seva obra de teatre “Don Juan de Serrallonga o los bandoleros de las Guillerias”, no menys popularitat va tenir la publicació del drama i les dues novel·les que el seguirien. L’autor idealitzava el bandoler  i el polititzava i això va entrar en conflicte amb la història.

L’historiador, novel·lista i periodista  Joan Cortada i Sala (Barcelona 1805 – Sant Gervasi de Cassoles 1868) tenia a les seves mans els lligalls del procés sumarial del segle XVII que havia salvat de les flames i estava disposat a publicar-lo. Això posava llum a la història del veritable bandoler i tirava per terra la imatge idealitzada de Balaguer.

En el llibre Joan Cortada : Catalunya i els catalans en el segle XIX d’Albert Ghanime (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995), trobem un relat precís de la controvèrsia que es va generar en la segona meitat del segle entre la visió historicista , representada per Joan Cortada, i la llegendària de Víctor Balaguer.
 
Balaguer ja havia rebut crítiques per enaltir un bandoler , cosa que xocava frontalment amb les coses d’ordre, i es preparava per a rebatre aquestes crítiques en l’edició de la Historia de Cataluña y la Corona de Aragón que aviat publicaria.

Va decidir informar-se millor sobre la qüestió dels bàndols nyerros i cadells i, sabedor que Joan Cortada tenia el procés de Serrallonga es va presentar a casa seva i li va demanar. Cortada li va subministrar un resum del procés. Balaguer el va llegir i va trobar les bases necessàries per a defensar la part més essencial de la seva tesi, doncs Cortada presentava Serrallonga com un cap polític. Sense demanar-ho Balaguer va  incloure diferents fragments dels resums de Cortada en la seva Historia de Cataluña y la Corona de Aragón.

El 1868 les publicacions “La Barretina” i “La Montaña de Montserrat” , aquesta darrera dirigida per Balaguer, van iniciar una polèmica a l’entorn del personatge. Els primer acusaven l’autor de “faltar a la veritat històrica sempre que parla d’en Serrallonga”. 

Davant l’allau de crítiques Balaguer va començar a dubtar sobre la solidesa de la seva tesi i fins i tot va publicar un article segons el qual el seu Juan de Serrallonga no era el mateix Joan Sala del procés sumarial. Fins i tot , nerviós, va inventar-se l’existència de documents (que mai veurien la llum) que provaven que es tractava de dos Serrallongues diferents.

El 20 de juny d’aquell any el setmanari “El Principado” va començar a repartir entre els seus subscriptors el resum de Cortada sobre el procés: “Esta publicación será, á no dudarlo, la contestación mas cumplida que podremos dar á nuestro querido colega ...se se obstinase en sostenr que uno es el Serrallonga de la tradición y otro del proceso, documentos encontraremos que acabaran de confirmar de una manera irrefutable la verdad”.

Cortada va assistir a l’estrena teatral del Don Juan de Serrallonga de Balaguer. Li va agradar la representació, però renegava de les notables diferències entre el bandoler del drama i el descrit en el procés sumarial. Això el va portar a afegir un apèndix en el seu llibre sobre el procés del bandoler que , sota el títol de “Mi opinión acerca de este bandolerismo”, deia que afalagava la confiança que li havia dipositat Víctor Balaguer, però que no li havia agradar que reproduís les seves paraules i encara menys que les fes servir com un argument.

El llibre de Cortada demostrava que Serrallonga era un camperol abocat a la vida de lladre i opinava , en contra del parer de Balaguer, que no havia estat un cap polític sinó un instrument polític.

Joan Cortada estava molt malalt el 1868 i no va participar més en la polèmica. Ho seguiren fent alguns lectors i els setmanaris de l’època i el 19 de juliol “Lo Esquirol” publicava una caricatura que representava el director de “La Barretina” (Albert Serra) i el de “La Montaña de Montserrat” (Víctor Balaguer) disputant-se Serrallonga. També va ironitzar sobre la polèmica la revista "Lo Xanguet" en l'almanac d'aquell mateix any.

L’aportació documental de Cortada va invalidar la visió romàntica de Balaguer. Segons Albert Ghanime: “La hipòtesi balagueriana, a més d’agosarada, era massa feble, perquè li faltaven fonaments documentals sòlids. La polèmica va evidenciar les mancances de la història-literatura de caire romàntic i la necessitat de recórrer als documents per a establir els fets històrics. És a dir, representava un triomf de la història/documentació sobre la història/invenció”.

Aquest autor també apunta que “l’intent balaguerià de transformar Serrallonga en el cap del suposat bàndol popular (nyerro), convertint-lo en un mite nacional-popular, va fracassar per al manca de rigor”.

La discussió sobre la figura d’en Serrallonga (històrica / romàntica) ha estat una  constant. I és cert que ara, perfectament coneixedors de la història certa i documentada, sabem qui era el veritable bandoler. Amb tot, considero exagerat parlar de triomf d’una o altra visió, doncs avui en dia conviuen les dues visions sense que ningú faci escarafalls a la perdurabilitat i vigència de la llegenda i el mite del nostre bandoler.