L’èxit de la
novel·la Don Juan de
Serrallonga li va suggerir a Víctor Balaguer una segona part: La bandera de la
muerte.
Va començar a
escriure-la ell, però no la va poder acabar atès que va ser enviat a Itàlia com
a corresponsal del diari “El Telégrafo”.
La novel·la la va
continuar llavors per l’escriptor i articulista Antoni Altadill i Teixidó
(Tortosa,1828-Barcelona 1880). Balaguer va escriure el relat fins al capítol
XX, o sigui la pàgina 342 del tom primer. Altadill la va continuar fins a la
conclusió.
La
trama de la novel·la s’inicia just on finalitza la primera, amb la Joana Torrellas i el Fadrí de
Sau refugiats a les Guilleries i iniciant la venjança per la mort de Don Joan
de Serrallonga.
Com
ha descrit Josep Ma. Fradera a “Visibilitat i invisibilitat de Víctor
Balaguer”: “En les composicions
dramàtiques es nota una extraordinària mestria “[...] per fondre arqueologia,
història i política liberal en un tot únic. [...] Ningú com ell no va ser capaç
d’organitzar, amb història, poesia i drama, un retaule de fets patriòtics que
demostrés amb tanta eloqüència que els catalans havien estat sempre del cantó
de les llibertats”.
I seguint aquesta
pauta, doncs, trobem a “La bandera de la muerte” un final de la trama plenament
integrat en la història del nostre país, doncs l’escenari històric en el que es
mouen els seus protagonistes són els fets reals ocorreguts a la plana de la Selva i a Barcelona durant la Revolta dels Segadors de
1640.
En la novel·la Joana Torrellas i el Fadrí de
Sau, junt amb la “Germandat de la Bandera
Negra” s’uneixen als revoltats que fan front als terços
castellans que han arrasat els pobles de Riudarenes i Santa Coloma de Farners i
executen l’agutzil Miquel Monredón cremant-lo en una casa d’aquest darrer
poble. La revolta arriba fins a Barcelona on és perseguit i executat el virrei
Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma.
L’esperit liberal
dels autors també queda imprès al final de la novel·la , finalitzada la
revolta, amb una frase que sentencia: “Barcelona
va quedar en poder del seu legítim amo: en poder del seu mateix poble”.
Així Balaguer i
Altadill situen els seus protagonistes actuant en episodis certs i escenaris
històrics de la Revolta
dels Segadors, en la qual els dolents de la trama – els cadells- estan
encarnats per personatges verídics.
Aquestes
llicències històriques són precisament el que jo he seguit amb els meus tres
darrers còmics sobre el bandoler. Posant-lo també com a protagonista en la Revolta dels Segadors. La
continuïtat que va donar Balaguer amb “La Bandera de la Muerte” també em va inspirar per al meu segon
còmic “Bandera Negra”. Per tant, d’alguna manera, les meves humils històries veuen del tipus de
literatura i l’ús lliure de la història que va fer Balaguer en el segle XIX.
Les novel·les de
Víctor Balaguer han rebut crítiques al llarg del temps per no seguir la
fidelitat històrica d’en Serrallonga (Joan Fuster considerava que La Bandera de la Muerte “era simple superxeria”).
Des de la meva òptica són novel·les de bon llegir que, a banda, poden ajudar a
conèixer alguns episodis històrics incorporats a la trama.
La novel·la “La Bandera de la Muerte” està disponible a
la xarxa en aquest enllaç.
Per la meva part
he pogut afegir a la col·lecció l’edició original del llibre de 1859, que vaig
adquirir a la Llibreria Costa
de Vic. Es tracta d’una edició força luxosa, com les habituals de l’editor
Salvador Manero, en pasta espanyola i amb diferents gravats i il·lustracions de
qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada