EN SERRALLONGA EN LA LITERATURA DE CANYA I CORDILL DEL SEGLE XIX (1)

Una parada de venda de plecs a Barcelona. Els plecs

s'exposaven penjats d'unes pinces al carrer.

Entre els segles XV i XIX va tenir força èxit l'anomenada "literatura de canya i cordill". S'anomenava així perquè habitualment eren uns senzills exemplar d'un full plegat i que es venien en parades que els penjaven amb pinces en un fil al mateix carrer. Era la literatura popular i de consum massiu d'aquells temps, enfront dels llibres, edicions sols a l'abast de les classes més pudents.

Els temes que tractaven els plecs solien ser fets quotidians, episodis històrics, llegendes i de religió i anaven acompanyats d'il·lustracions gravades. Molt també il·lustraven casos dramàtics de crims o robatoris, d'aquí que la història dels bandolers hi fos força present.

Tot i ser un genere denostat pels literats, va ser la veritable literatura de les classes populars, de gran importància per a l'alfabetització i per a que aquestes poguessin llegir.

Serrallonga va ser un dels personatges més populars en la literatura de fil i canya i trobem alguns exemples d'edicions fetes en el segle XVII , de les que he parlat en les entrades anteriors del bloc, i també en edicions del segle XIX. Aquestes darreres aparegudes, de ben segur, a remolc del protagonisme que va tenir el bandoler en la Renaixença i a partir de les obres literàries de Víctor Balaguer.

El Serrallonga que s'hi descriu segueix l'esquema i l'argument escrit per Coello, Rojas i Vélez en el segle XVII, el mateix que escriurà Víctor Balaguer a partir de l'any 1858. D'aquí que alguns d'aquests romanços continguin la versió del Serrallonga nobiliari, enfrontat a les injustícies dels Torrelles.

D'aquesta manera, les classes populars podran accedir de nou al personatge, perpetuant encara la imatge de bandoler romàntic i noble que prové de l'obra de teatre de 1635.