Fa
un temps l’amic Albert Roura de la
Cellera em va fer a mans un article d’Emili Rams titulat “En Serrallonga quan corria per la vall
d’Anglès, Sant Amanç i Sant Martí Sapresa”. En aquell article s’hi relaten
de manera sintètica alguns dels episodis del bandolerisme a la vall del Ter.
En
justa correspondència a aquell detall de
l’Albert, m’ha semblat interessant fer-ne unes entrades al bloc que amplien
aquella informació, centrant-les en els episodis de la quadrilla d’en
Serrallonga al municipi de la
Cellera de Ter, zona freqüentada pels bandolers de les
Guilleries per la seva proximitat al camí ral de Girona a Olot i fàcilment
accessible una vegada havien davallat de la zona més feréstega de Sant Martí de
Cantallops o Santa Bàrbara.
En
el procés sumarial d’en Serrallonga trobem diverses referències al pas dels
bandolers i l’existència de fautors a l’anomenada Cellera d’Anglès, aleshores
el lloc pertanyia a la batllia d’Anglès i estava sota la jurisdicció del seu
castell i no va ser fins el 1788 que es constitueix com a municipi independent.
Dins la vall d'Anglès, en l'Edat Mitjana s'anaren formant dos nuclis importants de població. El barri de la Cellera, format entorn de l'església parroquial de Santa Maria de Sales, i el barri del nucli del castell. Fins el 1788 el domini religiós parroquial s'impartia des de l'església de Santa Maria de Sales i el domini civil des del castell.
Dins la vall d'Anglès, en l'Edat Mitjana s'anaren formant dos nuclis importants de població. El barri de la Cellera, format entorn de l'església parroquial de Santa Maria de Sales, i el barri del nucli del castell. Fins el 1788 el domini religiós parroquial s'impartia des de l'església de Santa Maria de Sales i el domini civil des del castell.
L’any
1627 va succeir en aquest lloc un episodi força luctuós que ens demostra la
violència que imperava en aquell moment, explicat en les confessions del Fadrí
de Sau:
“E mes dich señor que es veritat que en
lo mes de juny del mil sis cents vint y set anant jo aquadrillat ab lo dit Joan
Sala y Serrallonga y altres lladres de la quadrilla y anant a la volta de la Cellera de Angles que
veniam del coll de Gua y passant devant de uns camps que us segadors segaven
blat y conexent lo dit Serrallonga que entre dits segadors hi eren Lorens
Bertran y Hyeronym Gelada y Vinyoles de Angles nos digue que li convenia quels
matassem com de fet nosaltres nos acostarem en dita segada y vehent dits
Bertran y Gelada quens acostavem a ells fugiren y nosaltres los corraguerem
darrera y a scopetades los matarem”.
Quina
raó tenia en Serrallonga per ordenar l’assassinat d’aquells pobres segadors
d’Anglès? El mateix Fadrí de Sau ho explica en una segona deposició del procés
sumarial:
“La veritat es que aquelles morts les
ferem per orde de dits dos germans Moners y de Hyacinto Ribes de Angles y del
pare de dit Hyacinto Ribes lo dich saber perque trobant nos nosaltres lo
Serrallonga y altres de la quadrilla ja preterits prop la casa dita den Terrats
de Susqueda me digue a mi lo dit Serrallonga (perço que feya molt gran
confiansa en mi) que haviem de baxar deves Angles a matar dos homens per orde
de dits Moners y pare y fill Ribes dientme dit Serrallonga que per forsa ho
haviem de fer essentnos tan amichs y valedors com nos eran dits Moners y pare y
fill Ribes”.
Per
tant, els assassinats foren un encàrrec d’aquells anglesencs fautors d’en
Serrallonga i els seus homes. El Fadrí continua explicant com va succeir
l’homicidi:
“Y la nit abans que matassem a dits
Bertran y Gelada forem nosaltres dit Serrallonga jo y demes companys nostres en
casa del dit Ribes de Angles y en un colomer que tenen junt llur casa nos
vigueren a trobar y alli nos donaren a menjar y a beurer abundantment y se
estigueren una gran estona ab nosaltres y al departirnos me digueren a mi los
dits Hyacinto Ribes y son pare que lo negoci que lo endema haviem de fer quens
diria lo dit Serrallonga que per amor dells quens ne assegurasem be y jo
aleshores comprengui que per axo nos havia fets devallar dit Serrallonga per
aquellas partides.
Y estant nosaltres ajocats en un
bosquet prop dita Cellera de Angles me digue dit Serrallonga que jans avisarien
alli quant seria hora vingue tantost a trobarnos lo dit Hyacinto Ribes ab una
podadora a la ma per mes dissimular hins digue que ja era hora que la gent era
a la segada que berenaven y nosaltres en lo punt saltarem en dita sagada y
matarem a dits Bertran y Gelada com tinch dit y aquella nit nos ne anarem a
sopar a Lloret Salvatge en casa de T. Goltressa quens ne dona per la porta si
be no ab molta amistat perque es parent dels Moners y alli nos vingue a trobar
aquella nit lo dit Pau Moner”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada