“Nascut a València l’any 1888, Lluís Maria Soler i Terol, fill del pròcer, arxiver, senador reial i diputat a Corts manresà, Leonci Soler i March i de la valenciana Empar Terol i Cucurella, va ser doctor en medicina, en dret i en filosofia i lletres, investigador i dramaturg.
L'abril de 1905, amb només disset anys, presentà un extens i documentat treball en castellà sobre el conegut bandoler català Perot Roca Guinarda al concurs convocat per la Universitat de Barcelona, amb motiu de la commemoració del tercer centenari de I'aparició de la primera part del Quixot, treball que meresqué el premi atorgat pel rector de la universitat. Després Soler Terol, veient que el seu manuscrit havia quedat abandonat a la biblioteca de Filosofia y Lletres, va decidir fer-ne la traducció al català publicar-lo. El llibre fou editat l'any 1909 per la Impremta de Sant Josep, de Manresa. L'obra, que constà de 474 pagines, la dedicà als seus pares.
La gènesi de l’obra Perot Roca Guinarda, tal i com explicà en el pròleg, es remuntava a 1904, quan el seu pare Leonci Soler i March, arxiver i cronista oficial de Manresa, va fer-li a mans un voluminós lligall de datos inèdits sobre la vida del bandoler, recollits vint anys enrere amb la idea d'elaborar-ne una semblança que, com ell explicava; Jò vatj continuarla, visitant comarques y pòbles, oint ses tradicions y fent nòus escorcolls en los arxius de Catalunya.
(Extret de la pàgina web “civtat.cat”)
El llibre de Lluís Soler i Terol sobre el bandoler Perot Rocaguinarda (el bandoler nyerro més conegut abans de l’aparició d’en Joan de Serrallonga) és una obra imprescindible i cabdal per a conèixer la figura d’aquest personatge.
Cap el final de l’obra l’autor va afegir un apèndix que conté una breu referència de tres pàgines (que reprodueixo en aquesta entrada) sobre en Serrallonga, abans de tancar el llibre amb els índexs i fer uns preus apunts sobre el bandolerisme del segle XVII.
Soler i Terol transcriu el document “memorial de lladres” (crida pública dels bandolers que eren perseguits per les autoritats, fet a Manresa, on hi apareix en primer lloc en Serrallonga. Acte seguit fa una referència a l’obra de Joan Cortada, l’historiador que donà llum a la vida del bandoler a partir de la troballa del procés sumarial. Fa també referència a les troballes i articles de mossèn Corbella (amb transcripció d’una part del text del “Llibre de Notes” se mossèn Antoni Serrallonga, i finalment una darrera sobre la literatura i la llegenda del bandoler de les Guilleries a partir de les obres teatrals del XVII i de l’obra de Víctor Balaguer.
Escriu Soler i Terol, en relació a la literatura sobre en Serrallonga : “Fora qüestió de may acabar si volgués copiar les poesies que la literatura catalana dèu a n’En Serrallonga. Ne tinc coleccionades una pila. En Serrallonga es lo bandoler més conegut. La seva vida y mort son molt pròpies pera dur a la novela. Sa mòrt va impressionar molt al pòble. Bé ho pròba aquèlla cansó del Ball den Serrallonga, que diu:
Les ninetes plòren – plòren de tristor
Perquè En Serrallonga – es a la presó”
Un tancament de capítol que demostra una certa admiració de Soler i Terol pel bandoler Joan de Serrallonga, fins el punt que diu haver recollit literatura sobre aquest. I fins el punt d’apuntar també que el capitost de les Guilleries havia assolit més fama històrica i popular que el capità de lladres que va impressionar Cervantes en el seu Quixot.
Tenim la fortuna que el llibre “Perot Roca Guinarda, història d’aquest bandoler” es pot llegir sencer a la xarxa. El podeu trobar en aquest enllaç.
L'abril de 1905, amb només disset anys, presentà un extens i documentat treball en castellà sobre el conegut bandoler català Perot Roca Guinarda al concurs convocat per la Universitat de Barcelona, amb motiu de la commemoració del tercer centenari de I'aparició de la primera part del Quixot, treball que meresqué el premi atorgat pel rector de la universitat. Després Soler Terol, veient que el seu manuscrit havia quedat abandonat a la biblioteca de Filosofia y Lletres, va decidir fer-ne la traducció al català publicar-lo. El llibre fou editat l'any 1909 per la Impremta de Sant Josep, de Manresa. L'obra, que constà de 474 pagines, la dedicà als seus pares.
La gènesi de l’obra Perot Roca Guinarda, tal i com explicà en el pròleg, es remuntava a 1904, quan el seu pare Leonci Soler i March, arxiver i cronista oficial de Manresa, va fer-li a mans un voluminós lligall de datos inèdits sobre la vida del bandoler, recollits vint anys enrere amb la idea d'elaborar-ne una semblança que, com ell explicava; Jò vatj continuarla, visitant comarques y pòbles, oint ses tradicions y fent nòus escorcolls en los arxius de Catalunya.
(Extret de la pàgina web “civtat.cat”)
El llibre de Lluís Soler i Terol sobre el bandoler Perot Rocaguinarda (el bandoler nyerro més conegut abans de l’aparició d’en Joan de Serrallonga) és una obra imprescindible i cabdal per a conèixer la figura d’aquest personatge.
Cap el final de l’obra l’autor va afegir un apèndix que conté una breu referència de tres pàgines (que reprodueixo en aquesta entrada) sobre en Serrallonga, abans de tancar el llibre amb els índexs i fer uns preus apunts sobre el bandolerisme del segle XVII.
Soler i Terol transcriu el document “memorial de lladres” (crida pública dels bandolers que eren perseguits per les autoritats, fet a Manresa, on hi apareix en primer lloc en Serrallonga. Acte seguit fa una referència a l’obra de Joan Cortada, l’historiador que donà llum a la vida del bandoler a partir de la troballa del procés sumarial. Fa també referència a les troballes i articles de mossèn Corbella (amb transcripció d’una part del text del “Llibre de Notes” se mossèn Antoni Serrallonga, i finalment una darrera sobre la literatura i la llegenda del bandoler de les Guilleries a partir de les obres teatrals del XVII i de l’obra de Víctor Balaguer.
Escriu Soler i Terol, en relació a la literatura sobre en Serrallonga : “Fora qüestió de may acabar si volgués copiar les poesies que la literatura catalana dèu a n’En Serrallonga. Ne tinc coleccionades una pila. En Serrallonga es lo bandoler més conegut. La seva vida y mort son molt pròpies pera dur a la novela. Sa mòrt va impressionar molt al pòble. Bé ho pròba aquèlla cansó del Ball den Serrallonga, que diu:
Les ninetes plòren – plòren de tristor
Perquè En Serrallonga – es a la presó”
Un tancament de capítol que demostra una certa admiració de Soler i Terol pel bandoler Joan de Serrallonga, fins el punt que diu haver recollit literatura sobre aquest. I fins el punt d’apuntar també que el capitost de les Guilleries havia assolit més fama històrica i popular que el capità de lladres que va impressionar Cervantes en el seu Quixot.
Tenim la fortuna que el llibre “Perot Roca Guinarda, història d’aquest bandoler” es pot llegir sencer a la xarxa. El podeu trobar en aquest enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada