dilluns, 24 de juliol de 2017

UNA EXCURSIÓ A SANTA COLOMA L’ANY 1881 (2): L’ERMITA DE FARNERS




 

 Ermita i esplanada de Farners. (Font: arxius Francesc Blasi 
i Josep Salvany , al servei de Memòria Digital de Catalunya)


La segona entrada del bloc sobre l’excursió d’Eudald Canivell comença amb la descripció del lloc i l’ermita de Farners:

“Pocas fortaleses de la Edat mitjana produhéixen més il·lusió, per sa senzilla originalitat, que’l castell de Farnés, ja desd’ el moment que s’aprecia bé la seva silueta, contribuhint al bon efecte tant las línas del seu contorn com l’emplassament de sa construcció.

A una altura considerable, quasi en lo més elevat d’aquell punt, queda una petita planura ocupada per la ermita de la Mare de Deu de Farnés, al peu de la qual s’aixecan com dos promontoris, y en un d’ells encara desafía l’inclemencia del temps l’antich casal que devia ser lo terme de la jornada.

La ermita indicada, ab honor d’inglesia per sa cabuda y disposició, era’l complement del castell per més qu’estés situada fora muralla. Actualment encara es destinada al culto é hi concórren cada any en romiatje, una ó dúas vegades, los habitants de la comarca. Es digne de mencionarse lo soportal, que s’aixeca á continuació y devant de la porta del petit temple, per la bellesa y bon gust de tot ell, bon gust y bellesa que captivan desde’l primer moment sense que s’atini en la verdadera causa. Allí tot es senzill, no hi ha lo més insignificant adorno, en tot domina la recta y la curva en bona simetria però sense rebuscaments preconcebuts. Una vegada més nos convencérem que l’art quan es exercit per qui posseeix talent, no necessita adonar-se ab superfuitats, com las senyores ab lassets y perfums.

Del resto de la ermita no puch dir sinó que revela llarga fetxa en l’exterior, sabent per referencia que la imatge allí venerada es també de respectable antigüetat, no haventme sigut possible véurela, ni tant sols entrar á l’inglesia per no habitarhi ningú y trobarse á Sata. Coloma de Farnés lo guardador de las claus”.