Ermita i esplanada de Farners. (Font: arxius Francesc Blasi
i Josep Salvany , al servei de Memòria Digital de Catalunya)
La
segona entrada del bloc sobre l’excursió d’Eudald Canivell comença amb la
descripció del lloc i l’ermita de Farners:
“Pocas fortaleses de la
Edat mitjana produhéixen més il·lusió, per sa senzilla originalitat, que’l
castell de Farnés, ja desd’ el moment que s’aprecia bé la seva silueta,
contribuhint al bon efecte tant las línas del seu contorn com l’emplassament de
sa construcció.
A una altura considerable,
quasi en lo més elevat d’aquell punt, queda una petita planura ocupada per la
ermita de la Mare de Deu de Farnés, al peu de la qual s’aixecan com dos promontoris,
y en un d’ells encara desafía l’inclemencia del temps l’antich casal que devia
ser lo terme de la jornada.
La ermita indicada, ab honor
d’inglesia per sa cabuda y disposició, era’l complement del castell per més qu’estés
situada fora muralla. Actualment encara es destinada al culto é hi concórren
cada any en romiatje, una ó dúas vegades, los habitants de la comarca. Es digne
de mencionarse lo soportal, que s’aixeca á continuació y devant de la porta del
petit temple, per la bellesa y bon gust de tot ell, bon gust y bellesa que
captivan desde’l primer moment sense que s’atini en la verdadera causa. Allí
tot es senzill, no hi ha lo més insignificant adorno, en tot domina la recta y
la curva en bona simetria però sense rebuscaments preconcebuts. Una vegada més
nos convencérem que l’art quan es exercit per qui posseeix talent, no necessita
adonar-se ab superfuitats, com las senyores ab lassets y perfums.
Del resto de la ermita no
puch dir sinó que revela llarga fetxa en l’exterior, sabent per referencia que
la imatge allí venerada es també de respectable antigüetat, no haventme sigut possible
véurela, ni tant sols entrar á l’inglesia per no habitarhi ningú y trobarse á
Sata. Coloma de Farnés lo guardador de las claus”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada