divendres, 21 de juliol del 2017

UNA EXCURSIÓ A SANTA COLOMA L’ANY 1881 (1): NATURA I ROCAR CAMÍ DEL FARNERS




 
Rocar de Santa Coloma (Font: Fons fotogràfic Josep Salvany i Blanch. 
Servei Memòria Digital de Catalunya)

La capella de Sant Pere Petit que descriu Canibell en el seu relat.

Santa Coloma , i en particular el nostre estimat castell de Farners, van tenir una visita d’un il·lustre excursionista l’estiu de l’any 1881 que no em puc estar de ressenyar en el bloc.

L’excursió ha quedat recollida en el número 40 del butlletí de l’Associació d’Excursionisme Catalana, publicat el gener de 1882, i porta per títol “Una excursió al castell de Farnés”. L’article l signa E. Canibell.

Eudalt Canivell i Masbernat, de vegades escrit Canibell, (Barcelona, 1858-1928) fou dibuixant, impressor i tipògraf, a més de bibliòfil i bibliotecari de la Biblioteca Arús de Barcelona. L’any 1876 fou un dels fundadors de l’entitat Associació Catalanista d’Excursions Científiques, posteriorment dividida en dues entitats, una d’elles l’Associació d’Excursionisme Cataluna. Va ser director de “La il·lustració Catalana” i també redactor de la revista “L’Avenç”.

L’estiu de 1881 la seva avidesa excursionista el portà a conèixer una de les nostres fortaleses de l’edat mitjana: el castell de Farners. Aquest és el seu relat:

“Vaig matinejar més que’l Sol, á pesar de trobarnos en los dies més llarchs de l’any.

Al sortir de la vila y travessar la riera un xich més amunt de la font de Sant Salvador, á fí d’emprendre lo verdader camí del castell de Farnés, tot just la llum del dia se reflexava en l’horisont, lo qual va permetrem gosar las delicias que una matinada d’estiu guarda per l’habitant de ciutat.

A partir de la riera , lo camí descriu curvas y més curvas per anar guanyant la considerable altura en que’s troba lo castell. Per aquest motiu lo panorama es á cada pas més atractiu y fa que un s’adonga menos del cansament.

Al cap de bon rato d’haver emprés la marxa y quant ja dominava tota la planura en que està enclotada la vila, comensáren totas ó gran part  de las ximeneyas á traure fum, presentant en mitg de la misteriosa claror del alba tot l’aspecte de una població incendiada. No cal dir si’m vindrian á la memòria las trágicas escenes allí ocorregudes en 1640, entre’ls soldats castellans y lo poble, escenes que constituhéixen lo Corpus de Sanch de Sta. Coloma de Farnés y que no és menos interessant y digne d’estudi que la revolució ocorreguda epr aquells mateixos dies en la capital catalana.

Però deixem recorts de aquesta naturalesa, minuciosament descrits en los anals de nostra terra, y seguim anotant les impressions del camí del castell.

Passada una de aquestes capelletas conegudes en castellà per humilladeros  (fa referència aquí a la capella romànica de Sant Pere Petit,  cosa que ens indica que l’autor resseguia l’actual camí de Farners), de forma y aspecte antiquíssim, inservible avuy per l’estat en que’s troba, comensa desd’allí un paisatge original y de aspecte sumament agradable. Las alzines sureres, los roures y en especial los castanyers, peculars d’aquesta comarca, deixan de continuar ab la monotonia del bosch, trencant sovint  los grupos de vegetació, informes moles que’s mantenen com sostingudes per art màgica al peu del precipici en varietat de formes, ja presentant l’aspecte de las pedres bambolejants, ja compareixent com construccions ciclópeas, ó en fí, afectant las difersas formes de monuments prehistórichs. Tal es la major part del camí á través de las montanyas desde’l peu de la població fins prop del castell”.