divendres, 10 de novembre de 2017

LA LITOGRAFIA DEL MAS SERRALLONGA (i 2)



La recognoscible façana del mas amb la llegendària cadira
del bandoler davant la façana.
La imaginació de l'artista va convertir el porxo o paller 
situat davant la masia en una capella.

La litografia editada pel "Diario de Gerona" s'anunciava com a mereixedora "d'estar en tots els salons de les cases, ja fossin acomodades o modestes” i demostra la popularitat que el nostre bandoler gaudia a finals del segle XIX, impulsada sens dubte per l’obra romàntica de Balaguer. És per aquest motiu que la masia es transforma, com s’explica en al peu del mateix dibuix, en la “casa senyorial de Don Joan de Serrallonga”.

La façana de la masia que es reprodueix en la litografia és exactament la real i que coneixem per les fotografies posteriors. En aquell moment encara no tenia la petita balconada que se li afegiria en el segle XX.

L’autor de la litografia, però, deixa anar la seva imaginació i converteix el paller situat al costat de la masia en la teòrica capella on va contraure matrimoni el Don Juan de Serrallonga amb la cèlebre Joana Macissa.

Un altre detall sorprenent apareix identificat en el dibuix: la cadira d’en Serrallonga.

No es tracta de cap llicència del dibuixant, sinó de la representació d’una llegenda coneguda en les Guilleries, segons al qual en el mas es guardava la cadira on seia el noble Don Joan. 

Aquest element llegendari el va recollir l’historiador Xavier Roviró Sans  en el llibre “Serrallonga, el bandoler llegendari català” . El llibre conté un recull de llegendes sobre el bandoler aplegades en un treball de camp. En una d’aquestes Isidre Molas de Roda de Ter, explicava l’any 1981 que havia vist la  cadira i que es trobava dins al cova del bandoler i que era molt maca i que havia estat adornada.

La llegenda de la cadira l’he sentit explicar a en Joan de Rocasalvas d’Amer, segons el qual els propietaris del mas Serrallonga d’aquells temps cobraven alguns rals per deixar-s’hi seure als viatgers curiosos que s’arribaven al mas atrets per la llegenda. Seria, així, el primer “profit turístic” del lloc.

Aquesta litografia és un dels veritables tresors del bandoler.

Cap comentari: