He aconseguit un
llibre francès ben curiós: “Les procés célèbres de l’Espagne” editat l’any 1931
per l’editorial Payot de París.
L’autor va ser
Maurice Soulié (1869-1937), un prolífic autor francès que va conrear, entre d’altres,
el gènere de la biografia de personatges
històrics i aventures i també l’assaig històric.
Entenc que , coincidint
potser amb els gustos de l’època, es va veure atret pels grans processos
judicials al llarg de la història i de la geografia i va ser així com va recopilar dades per a
publicar diferents llibres sobre aquest tema.
“Les procés célèbres
de l’Espagne” forma part d’una col·lecció dedicada a processos judicials de diferents
països : Estats Units, Anglaterra, Alemania i Espanya. Aquest darrer conté un
capítol dedicat al procés sumarial d’en Serrallonga.
El capítol “Le procés
de Juan Sala y Serralonga, voleur de grands chemins , 1632” obté la informació
del llibre escrit per l’historiador Joan Cortada en el segle XIX. Soulié en fa
una referència explícita quan cita “El singular atzar que va tenir lloc a Barcelona,
l’any 1858, per l’erudit don Joan Cortada, qui descobrí el document original
del procés d’en Serrallonga”.
L’autor, utilitzant
com a bibliografia el llibre de Cortada, fa un resum dels episodis continguts
en el procés sumarial, recreant-se especialment en aquells que tenen d’escenari
les terres franceses.
Així, per
exemple, explica que en Serrallonga intimidava amb personatges d’una certa
importància en el seus nombrosos viatges a França, ja fos al castell d’Anyer ,
ja fos al castell de Viver. Segons la teoria de Solulié (també practicada per
alguns historiadors del XIX, com Celestí Barallat o el mateix Víctor Balaguer
que defensaven erròniament una pàtina política del bandoler i, fins i tot la d’un
agent provocador francès, en la mateixa línia que havia teoritzat l'historiador Antoni Bofarull) en el procés sumarial d’en Serrallonga hi hauria
llacunes voluntàries per raons diplomàtiques, que eliminarien a propòsit els
veritables motius de les seves sovintejades anades més enllà dels Pirineus.
En el text de
Soulié també es fa referència a la detenció del Fadrí de Sau i altres bandolers
al poble francès de Durban i a les declaracions de la Joana Macissa en el procés
sumarial.
Acte seguit apareixen
les declaracions del mateix Serrallonga davant el jutge Pau Guiamet, resseguint
una petita part de la seva biografia des que s’abocà a la vida de bandoler l’any
1622 i explicant el detall de la tortura
a la que fou sotmès el reu per a que confessés els seus crims.
El primer
viatge de Serrallonga a França hi és recollit, partint des de Castanyet fins a
Llançà i Sant Pere de Roda i penetrant a les terres franceses del mossur de
Viver després de desembarcar a Elna. L’autor es recrea en aquest episodi,
transcrivint l’anada del Viver a Anyer, tot passant per Vilafranca de Conflent
i el retorn a Catalunya posterior.
Soulié va
esment a episodis que no he localitzat
en el procés sumarial. En un d’aquests Serrallonga diu que en una ocasió,
volent anar del Vier a Anyer i com fos que la banda d’un tal “Dalmo Calar”
corria per aquells verals, el mossur de Viver feu que els seus homes armats
acompanyessin el bandoler. En un altre moment es descriu que Tomàs de Banyuls,
el baró d’Anyer, pagà l’estada en un hostal del poble als bandolers de la
quadrilla que havien arribat allí amb en Serrallonga.
El capítol
dedicat al bandoler de les Guilleries finalitza amb una visió entre poètica i
misteriosa. Després d’explicar els darrers dies del bandoler, vagant melancòlicament
sol i sense quadrilla per les muntanyes, seria atrapat i jutjat. Qui sap si esperant
que les seves “missions secretes a França” li permetessin reduir la pena a la
que hauria de ser sentenciat:
“Aussi, lorsque son acien lieutenant et
sa maitresse, excédé de la mauvaise vie, qu’il lui faisait mener, le livrèrent
aux gens du roi, il est probable qu’il opposa aucune résistance, d’autant moins
qu’il espérait que ses missions secretes lui vaudraient un adoucissement de
peine”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada