dimarts, 19 d’abril de 2016

SERRALLONGA A “LES PROCÈS CÉLÈBRES DE L’ESPAGNE” (1931)





He aconseguit un llibre francès ben curiós: “Les procés célèbres de l’Espagne” editat l’any 1931 per l’editorial Payot de París.

L’autor va ser Maurice Soulié (1869-1937), un prolífic autor francès que va conrear, entre d’altres,  el gènere de la biografia de personatges històrics i aventures i també l’assaig històric.

Entenc que , coincidint potser amb els gustos de l’època, es va veure atret pels grans processos judicials al llarg de la història i de la geografia i  va ser així com va recopilar dades per a publicar diferents llibres sobre aquest tema.

“Les procés célèbres de l’Espagne” forma part d’una col·lecció dedicada a processos judicials de diferents països : Estats Units, Anglaterra, Alemania i Espanya. Aquest darrer conté un capítol dedicat al procés sumarial d’en Serrallonga.

El capítol “Le procés de Juan Sala y Serralonga, voleur de grands chemins , 1632” obté la informació del llibre escrit per l’historiador Joan Cortada en el segle XIX. Soulié en fa una referència explícita quan cita “El singular atzar que va tenir lloc a Barcelona, l’any 1858, per l’erudit don Joan Cortada, qui descobrí el document original del procés d’en Serrallonga”.

L’autor, utilitzant com a bibliografia el llibre de Cortada, fa un resum dels episodis continguts en el procés sumarial, recreant-se especialment en aquells que tenen d’escenari les terres franceses.

Així, per exemple, explica que en Serrallonga intimidava amb personatges d’una certa importància en el seus nombrosos viatges a França, ja fos al castell d’Anyer , ja fos al castell de Viver. Segons la teoria de Solulié (també practicada per alguns historiadors del XIX, com Celestí Barallat o el mateix Víctor Balaguer que defensaven erròniament una pàtina política del bandoler i, fins i tot la d’un agent provocador francès, en la mateixa línia que havia teoritzat l'historiador Antoni Bofarull) en el procés sumarial d’en Serrallonga hi hauria llacunes voluntàries per raons diplomàtiques, que eliminarien a propòsit els veritables motius de les seves sovintejades anades més enllà dels Pirineus.

En el text de Soulié també es fa referència a la detenció del Fadrí de Sau i altres bandolers al poble francès de Durban i a les declaracions de la Joana Macissa en el procés sumarial.

Acte seguit apareixen les declaracions del mateix Serrallonga davant el jutge Pau Guiamet, resseguint una petita part de la seva biografia des que s’abocà a la vida de bandoler l’any 1622  i explicant el detall de la tortura a la que fou sotmès el reu per a que confessés els seus crims.

El primer viatge de Serrallonga a França hi és recollit, partint des de Castanyet fins a Llançà i Sant Pere de Roda i penetrant a les terres franceses del mossur de Viver després de desembarcar a Elna. L’autor es recrea en aquest episodi, transcrivint l’anada del Viver a Anyer, tot passant per Vilafranca de Conflent i el retorn a Catalunya posterior.

Soulié va esment a episodis que no  he localitzat en el procés sumarial. En un d’aquests Serrallonga diu que en una ocasió, volent anar del Vier a Anyer i com fos que la banda d’un tal “Dalmo Calar” corria per aquells verals, el mossur de Viver feu que els seus homes armats acompanyessin el bandoler. En un altre moment es descriu que Tomàs de Banyuls, el baró d’Anyer, pagà l’estada en un hostal del poble als bandolers de la quadrilla que havien arribat allí amb en  Serrallonga.

El capítol dedicat al bandoler de les Guilleries finalitza amb una visió entre poètica i misteriosa. Després d’explicar els darrers dies del bandoler, vagant melancòlicament sol i sense quadrilla per les muntanyes, seria atrapat i jutjat. Qui sap si esperant que les seves “missions secretes a França” li permetessin reduir la pena a la que hauria de ser sentenciat:

“Aussi, lorsque son acien lieutenant et sa maitresse, excédé de la mauvaise vie, qu’il lui faisait mener, le livrèrent aux gens du roi, il est probable qu’il opposa aucune résistance, d’autant moins qu’il espérait que ses missions secretes lui vaudraient un adoucissement de peine”