El nostre darrer viatge a Nova York ens va portar a descobrir-hi un capitell romànic amb una sirena de dues cues. Un dels motius iconogràfics que més m'agraden de l'art antic i del qual he parlat en entrades anteriors d'aquest bloc, com en aquesta.
El més singular del cas és que aquesta sirena americana, esculpida en marbre rosat, va fer un llarg viatge , creuant l'Atlàntic com nosaltres: es tracta d'un capitell del claustre del monestir català de Sant Miquel de Cuixà (Conflent)!
Efectivament, encara força desconegut per molts turistes -fins i tot catalans- que arriben a Nova York, el nord de l'illa de Manhattan, al mig del Fort Tryon Park, s'alça l'edifici de "The Cloisters", distingible per l'alta torre de reminiscències romaniques i arcuacions llombardes.
L'edifici agrupa parts de cinc claustres medievals europeus provinents de Catalunya, Occitània i França, entre ells la meitat del de Sant Miquel de Cuixà, a més de l'àbside de Sant Martín de Fuentidueña (Castella i Lleó) i una rica col·lecció d'objectes medievals de diverses parts d'Europa (Itàlia, Holanda, Alemania ...).
Entre les peces gòtiques també hi vam poder veure els sepulcres de diversos comtes d'urgell, provinents del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i el sepulcre d'Ermengol IX provinent de Santa Martia de Castelló de Farfanya.
També vam gaudir de la pintura romànica de l'àbside de Santa Maria de Cap d'Aran.
Aquest museu va ser possible gràcies a la donació del magnat John D. Rockefeller, que els anys vint del segle passat donà a al ciutat la seva col·lecció d'art medieval i una important suma per a la construcció del museu i l'adquisició d'altres col·leccions que l'enriquirien.
Les peces originals van ser adquirides per col·leccionistes i antiquaris i traslladades als Estats Units , en un moment en que esstava de moda l'adquisició de vestigis històrics , fins donar corpus al museu actual.
En el cas del claustre de Sant Miquel , les peces foren adquirides per l'escultor americà Georges Greys Barnard a principis del segle XX i posteriorment adquirides per Rockefeller, per a incorporar-les com a element central del museu novaiorquès.
Quan hom admira aquest claustre o les altres peces reubiquades en un continent que no els és propi, l'envaeix una sensació estranya. Per una part d'admiració per la peça original i fins i tot per la gosadia d'haver recreat en un lloc tan llunyà un conjunt originari del nostre país (com es sol dir: "només un americà pot fer una cosa així) .
Per altra part un sentiment de disconformitat, doncs ens semblaria que aquests objectes d'art haurien d'estar en el seu lloc originari i no pas tan lluny, després d'haver estar objecte de deixadesa i mercadeig.
Aquest darrer sentiment, no obstant, ens fa entrar en contradiccions pròpies, si tenim en compte el ligiti que manteniment amb l'art romànic de la Franja o el trasllat de peces al MNAC de Barcelona.
Sigui com sigui, però, és un veritable plaer i un luxe poder gaudir a Nova York del contingut del museu dels Claustres, sabent que tot aquell patrimoni històric i artístic ha quedat magníficament preservat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada