dimarts, 2 d’octubre de 2018

"EL BANDOLER SERRALLONGA I EL MAS BOADES DE SALITJA" (2018)




El "Llibre de la Festa Major de 2018" de Vilobí d'Onyar s'edita cada any i conté, a banda de la programació de la festa, un seguit de molt bons articles sobre la història, l'etnologia, la tradició o les curiositats del municipi. D'aquesta manera, amb l'excusa de la festa, arriba a totes les cases una edició anual on conèixer i aprendre el passat dels diferents veïnats del terme i al seva gent.

En l'edició de 2018 hi apareix un article de quinze pàgines elaborat per l'historiador Ricard Teixidor i en el qual he col·laborat amb l'aportació d'informació i una il·lustració.

L'article "El bandoler Serrallonga i el mas Boades de Salitja" explica un dels episodis més importants de la vida bandolera d'en Serrallonga: l'assat i robatori a aquesta important masia comès el 9 de novembre de l'any 1623 i també el segrest de l'hereu de la masia, ocorregut sis anys més tard.

El robatori del mas Boades ocupa una part important del procés sumarial d'en Serrallonga, on hi apareixen les declaracions de bandolers que van participar-hi, dels estadants de la masia i de veïns de Salitja que aporten el seu testimoni.

"Tal i com havien planificat, a l’entrada de fosc van assaltar la casa. Mentre sis lladres es van quedar als volants, Joan Sala i Serrallonga i quatre més van entrar a la casa. Dos d’ells van obligar el bover Bernat Pere Puig a entrar a la cort dels bous i li van dir que no es mogués.   

Així ho declara ell mateix: “estant jo a la hera de casa de dit salvi Buada pages de Salitja mon amo aportava un cove de palla dins  de casa viu que en dita era arribaven cinch homes armats ab padrinyals a les mans i los tres sen anaren corrents a la volta de la casa de dit Buada i sen entraren dins ella y los altres dos me detingueren i me feren entrar dins dita casa en la cort dels bous dientme que no em mogues de allí”. 

Els que van entrar a la casa van sorprendre la muller del propietari, la mare d’aquest, dos nens i un mosso a l’entrada de la cuina. Així ho relata Paula Buada, la mare del propietari: “Et dixit la veritat que lo dia de dijous proxim passat que comptavem a nou del corrent mes de novembre aixi entre dos lustres [entrada de fosc] que encara no havia tocada la oracio estant en la cuyna de aquesta casa que trau porta forana que jo me calfava [escalfava] y senti fressa deves la dita porta forana y encontinent [tot seguit] me alsi per veurer i viu que a la dita porta forana hi havia un home gras y a la que jo fui a la dita porta de la cuyna ne viu hu que me posa dos padrinyals  als pits per lo que jo estaba torbada hi era ja tard no puc dir si eren curts o llargs sino que els veja lluhir de cara y me digue que men tornas dins dita cuyna i jo non gusi moure sino que me retiri endedins de dita cuyna y en dita cuyna noy havia sino dos minyonets meus”. 

Els lladres van pujar a les cambres i van desbotar una arquimesa, quatre caixes de núvia i un cofre a cops de rella i, amb només mitja hora, van agafar una gran quantitat de joies, diners, roba i tres pedrenyals. El propietari no hi era perquè estava treballant al quintà. A la declaració diu que des del camp va sentir uns grans cops a dins de casa seva i de seguida va pensar que hi havien entrat lladres. Es va espantar i va passar una bona estona abans no es va decidir anar-hi.  

Quan hi va arribar només va poder com els bandolers fugien. Tota la quadrilla se’n va entonar a les Esposes pel mateix camí pel qual havia baixat i després va pujar fins a un ras proper a l’hostal Malcuinat. Aquí els lladres encengueren foc per escalfar-se, es repartiren el botí i es van separar." 

Aquesta pairalia principal encara va patir una segona vegada les acccions de la quadrilla, doncs l'any 1629 deu lladres van segrestar a Pere Boada, l'hereu del mas. El portaren cap a les Guilleries demanant un rescat de 700 lliures.

L'article publicat és  l'aportació definitiva sobre la vinculació històrica  d'en Serrallonga i la seva quadrilla amb el mas Boades de Salitja, contenint la informació detallada trobada en el procés sumarial i aportant els bons coneixements de l'historiador Ricard Teixidor sobre la història dels municipis de la Selva, el medi físic i els masos i termes parroquials d'aquells temps.


Cap comentari: