dimarts, 14 de juny de 2016

CANÇÓ DE LLADRE (1901)






Aureli Capmany  (Barcelona ,1868-1954) va ser un destacat folklorista de formació autodidacta que s’interessà vivament per l’estudi dels costums catalans, especialment les rondalles, les cançons i les danses populars.

Dedicà la seva vida a fer recerca, recopilar i difondre tota aquesta riquesa cultural del país.

L’any 1901 va començar a publicar les cançons que integren el seu “Cançoner popular” i el va tancar, amb la cançó número 100, el 1913.

Les cançons s’editaven en diferents imprentes barcelonines de forma separada, en fullets de quatre pàgines i al preu popular de deu cèntims. Apareixien cada tres o quatre setmanes.

Cada cançó s’editava acompanyada d’un gravat inèdit fet expressament per a l’edició original pels artistes més importats de l’época: Adrià Gual, Apel·les Mestres, Albert Pahissa, ...  Una d’elles fou il·lustrada per Josep Lapeyra, un artista del qual parlaré en una entrada posterior del bloc.

Amb posterioritat se n’han fet altres reedicions aplegant tot el recull.

Podríem dir que bona part del corpus estàndard modern de cançons tradicionals catalanes es fonamente en aquells fràgils fulls de principis del segle XX.

Una de les cançons que va recollir Aureli Campany fou la molt tradicional i popular “Cançó de lladre”.

Es tracta de la cançó tradiconal més coneguda i cantada de tots els temps, l’origen de la qual es perd en el temps . Artistes com Paolo Conte, Joan Manel Serrat, Tralla o  La Troba Kung-fu l’han versionat.

Aureli Capmany la va publicar en el número 80 del seu cançoner i en aquesta ocasió la il·lustració era de Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1876-1946), arquitecte deixeble de Gaudí i il·lustrador col·laborador de la revista Cu-Cut.

Bonaventura Conill, a banda de ser el dibuixant del galant lladre del cançoner, fou l’arquitecte que va dissenyar alguns panteons modernistes del cementiri i la molt coneguda i fotografiada capella modernista del Santíssim de l’església  de Lloret de Mar.