El romanç escrit per Francisco Lamuela participa enterament en la voluntat d’elogiar les autoritats que solien tenir aquest tipus de literatura. Així, bona part de les quartetes van destinades a lloar la lluita del virrei Duc de Cardona:
“La tierra vino a limpiar
el Gran Duque de Cardona,
pues se vio a prisionar
aquesta tan gran persona”
En quan referències històriques hi trobem el veritable pas de Serrallonga a França, on es guardava en les terres de Viver, i també el protagonisme de Jaume Manyà en l’empresonament del bandoler.
En una de les quartetes hi trobem una referència a Joana Macissa, de la qual parla com si fos francesa:
“Vínose él (a) enamorar
de una Francesa alentada,
quiso con él navegar
por ser ella desdichada”
Aquest apunt coetani en l’època sobre la nacionalitat de la Joana és interessant. Sempre s’ha considerat, a partir de les seves declaracions que consten en el procés judicial d’en Serrallonga, que la Joana era una vídua d’un moliner de Castelló d’Empúries; però en el mateix procés judicial hi ha un testimoni que la defineix com a una noia amb accent francès.
Isabel Graupera i Lluís Burillo, en el seu llibre “Serrallonga el bandoler, les dones i la justícia” (Esfera Llibres, 2008) aposten per la versió de la Joana francesa a partir d’una investigació infructuosa per localitzar-la que van fer en els arxius parroquials de Castelló d’Empúries.
“La tierra vino a limpiar
el Gran Duque de Cardona,
pues se vio a prisionar
aquesta tan gran persona”
En quan referències històriques hi trobem el veritable pas de Serrallonga a França, on es guardava en les terres de Viver, i també el protagonisme de Jaume Manyà en l’empresonament del bandoler.
En una de les quartetes hi trobem una referència a Joana Macissa, de la qual parla com si fos francesa:
“Vínose él (a) enamorar
de una Francesa alentada,
quiso con él navegar
por ser ella desdichada”
Aquest apunt coetani en l’època sobre la nacionalitat de la Joana és interessant. Sempre s’ha considerat, a partir de les seves declaracions que consten en el procés judicial d’en Serrallonga, que la Joana era una vídua d’un moliner de Castelló d’Empúries; però en el mateix procés judicial hi ha un testimoni que la defineix com a una noia amb accent francès.
Isabel Graupera i Lluís Burillo, en el seu llibre “Serrallonga el bandoler, les dones i la justícia” (Esfera Llibres, 2008) aposten per la versió de la Joana francesa a partir d’una investigació infructuosa per localitzar-la que van fer en els arxius parroquials de Castelló d’Empúries.
1 comentari:
En quin Arxiu o biblioteca es troba el plec? Del 1633 jo conec el de Meluco i del 1635 altre de Lamuela editat a Madrid, a més del que està escrit en català. VOsté ha transcrit el plec complet en la fotografia que mostra? Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada