Un dels privilegis de viure a un poble-ciutat com Santa Coloma de Farners és que, just al costat de casa, tot caminant, arribes a llocs que valen molt la pena.
L'entorn de la meva ciutat, en les darreres estivacions des Guilleries, just quan es deixen caure a la plana de la Selva, és privilegiat.
El bosc és mediterrani, sec i de pins i sureres, però amb llocs obacs on la vegetació de ribera ajuda a fer qualsevol caminada fins a l'estiu.
El sòl és granític i l'erosió dona formes singulars i fantàstiques a la pedra, donant lloc a espais màgics com és el rocar.
I sempre hi ha un lloc on trobar una panoràmica fantàstica i vertical sobre la plana.
Això és l'entorn de Santa Coloma, molt valorat pels excursionistes i, al meu entendre, encara no posat prou en valor per les autoritats locals.
Però bé: aquest paradís tan, tan proper existeix i sempre podem trobar un moment per a fer camins ja coneguts ... o per descobrir-ne de nous.
N'havia sentit molt a parlar, però mai m'hi havia acostat, fins que fa uns dies vam fer una caminada pel sot de Penjacans. Es tracta d'una ruta circular que puja fins als peus de Farners (hom hi pot allargar un xic la ruta i arribar-se fins a l'esplanada de l'ermita i el castell) i descendeix per la riera de Penjacans, una zona obaga on es troben salts d'aigua i gorgs d'una bellesa i frescor increïbles.
Pel camí també es poden gaudir de vertiginoses vistes des de l'espadat que anomenem "balcó de Penjacans".
Us recomano i molt aquesta ruta, assequible i realitzable en un matí (el recorregut és d'uns 10 quilòmetres).
Nosaltres vam seguir les indicacions d'aquest enllaç.
La ruta es troba senyalitzada amb marques blanques (camí de Farners) i vermelles (sot de Penjacans) i us la recomano, amb la possibilitat de fer diferents ampliacions per a conèixer el rocar colomenc, la riera de Santa Coloma i el paratge de Farners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada