El mas Paracolls de Malla
Església de Sant Vicenç de Malla.
Església de Sant Vicenç de Malla.
Mapa amb Malla i el mas Paracolls al nord-oest de Taradell.
davant l'església de Malla.
El petit poble de Malla atermena a l’oest de Taradell i
d’allí en sortiren també alguns bandolers habituals de la quadrilla d’en
Serrallonga: un era en Miquel Paracolls. Aquest bandoler de Malla tenia
vint-i-quatre anys quan el van prendre a Vilafranca de Conflent amb Miquel Madriguera i altres bandolers que
havien desertat dels terços castellans d’Itàlia.
En la confessió del Fadrí de Sau hi trobem que en
Serrallonga va fer estada en el mas: “Segons
he oyt dir al Serrallonga y a altres companys meus ells son estats en casa de
dit Miquel Paracolls moltes vegades menjant bevent y dormint en ella y en
particular quant jo y los demes mos companys anarem a robar en lo cami real de
Sant Feliu Saserra en lo lloch dit les Canals den Valencia passarem en casa de
dit Miquel paracolls de Malla des del bosch de Manssa ahont nos trobavem y en
casa de dit Miquel Paracolls soparem tots en sa companya quens ne dona de molt bona gana”.
En Joan de Serrallonga es refereix també a Miquel
Paracolls quan parla de l’episodi en el qual el bandoler anomenat Negre de
Tona, en connivència amb Cristòfor Madriguera, li robà la seva amiga Estasia
Carles i Colobrans: “Y un dia trobantme
jo ab molts de la quadrilla en un bosch prop Taradell sobre la casa den
Sobrevia de Viladrau arribaren alli lo dit Miquel Paracolls y un altre fadri y
dit Paracolls me digue que ells no pensaven que jo fos per alli y que ells la
causa de trobarse alli ere que cercaven per orde de Madriguera a la dita
Estasia Carles y Colobrans y jo de allo ne cregui lo quem dave gust perque ja
havia sabut que dit Madriguera havia cabut en lo robarme dit Negre de Tona a
dita Estasia Colobrans”.
Trobant-se sopant a la casa d’en Miquel Madriguera de Taradell , junt amb
Vicenç Llagostera i altres bandolers, en Miquel Paracolls va vendre a Pere
Sala, germanastre d’en Serrallonga, un pedrenyal.
Miquel Paracolls va intentar sortir de la presó amb un
benefici concedit a un tal Miquel Graells de Manresa. Resulta que Miquel
Graells havia capturat a Jeroni Alsina, un bandoler de la quadrilla d’en Tosa-sons,
i amb això disposava d’una cèdula reial del 24 de maig de 1631 que atorgava una
remissió de delictes.
Miquel Graells feu donació d’aquest dret a Pau Bellpuig
de Taradell i a Miquel Paracolls de Malla i aquests van demanar “la remissio dels delictes per ells comesos
en virtut de la cedula real que lo excellentissim duch de Feria feu a Miquel
Graell”. Paracolls no ho va aconseguir atès , com disposava el procurador
del tribunal, que “no es pot valer dit
Miquel Paracolls perque de la contextura de dita cedula real y de la jornada dels delictes fets y
perpetrats per dit Miquel Paracolls consta evidentment que dita remissio no pot
en ninguna manera tenir lloch”.
Un altre bandoler de Malla era Bernardí Vilar. Aquest,
junt amb Miquel Paracolls i altres set bandolers –entre ells el mateix
Serrallonga- va participar en l’intent
de segrest d’un notari d’Olot que es deia Umbert, al camí ral entre Sant Feliu
de Pallerols i Amer.
Aquest Bernardí Vilar de Malla apareix en l’ordre de
captura de diferents bandolers que signa el duc de Cardona el 19 d’octubre de
1633 contra "en Cortada, de
Castanya; els Perets, pare i fill, de Sant Feliu de Codines; en Bonmatí,
d'Amer; en Vilamajor, de Tona; en Vilar, de Malla; en Francesc Farell, de Caldes de Montbui, i en Puigxoriguer , de
Centelles."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada