dimecres, 15 d’octubre de 2014

EL CASAL DE L'AGUTZIL MONT-RODON



 
Gravat antic que representa el turment d'en Serrallonga. Entre els  
personatges hi figuraria l'agutzil Mont-rodon.

Prop de Taradell encara trobem un paratge històricament important: el casal de la família Mont-rodon.

Mont-rodon és un petit enclavament del municipi de Tona (Osona), envoltat per terres del terme de Taradell, al voltant de l'antic casal de Mont-rodon, casa forta de l'antic terme del castell de Taradell esmentada ja el 1076 i origen del llinatge Mont-rodon. Aquest llinatge conegut des del principi del segle XII. Al principi del s. XIII va destacar un membre d'aquesta família anomenat Guillem de Mont-rodon, que va ser mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença i tutor de Jaume I a Montsó, dels bisbes de Girona Arnau de Mont-rodon (1335-1348) i Bertran de Mont-rodon (1374-1384) i d'una dinastia de cavallers i eclesiàstics que ocuparen llocs molt rellevants en la història comarcal i general del país. Posteriorment, quan el rei va ser major d'edat, es va encarregar de les finances de la casa reial.

El casal, amb la seva estructura adossada a la roca, constitueix un magnífic exemplar en molt bon estat, d'un edifici residencial possiblement construït dintre del s. XII, encara dins la tradició del l'arquitectura del segle anterior.

Davant del casal, enfilada a la muntanyeta de Mont-rodó que li donà el nom, hi ha la capella de Santa Maria de Mont-rodon. És una obra romànica del segle XII, molt modificada el 1693. Guardava un sarcòfag o tomba dels Mont-rodon feta el 1338 i una imatge gòtica de la Mare de Déu, mutilada el 1936.

D’aquest casal osonenc n’és també fill un personatge estretament lligat a la història d’en Serrallonga i també a la Revolta dels Segadors de l’any 1640. Es tracta de Miquel Joan de Mont-rodon i Tristany.

Miquel Joan de Mont-rodon va esdevenir agutzil reial i com a tal apareix en el procés sumarial d’en Serrallonga, com a component dels membres que van jutjar-lo.

En aquesta entrada del bloc parlo d’aquest tribunal i de la presència de l’agutzil, actuant en representació de l’autoritat reial.

L’agutzil va morir a Santa Coloma de Farners en els inicis de la Revolta dels Segadors, l’any 1640, quan intentava ordenar l’allotjament de terços militars napolitans a la vila. Els veïns, amotinats, el perseguiren i cremaren dins d’un hostal on s’havia refugiat amb el seu sèquit.

Així va quedar escrit en el llibre d’òbits de la parròquia vila:

“A 30 de Abril fonch cremat en esta vila, per medi dels forasters, Joan Monrodó alguacil real y lo notari y lo porter, que venian per cremar dita vila, y pera ab copiós numero de soldats, los quals al 3 de Maig mes prop, cremaren la Iglesia de Riudarenas y lo Santissim Sacrament y tot lo lloc, y primerament robaren tot lo quels agradá”.

Així, doncs, tenim una vila de Taradell íntimament relacionada amb tots els grans bandolers catalans de les Guilleries i Osona; com també relacionada amb un dels seus principals perseguidors: l’agutzil reial que formà part del jurat que sentencià Serrallonga i altres bandolers.