He explicat que diferents nobles i eclesiàstics, com també pagesos i pastors, van donar protecció a la quadrilla d'en Serrallonga i això els va permetre moure's amb més tranquilitat per les zones on actuaven. També els donaven protecció batlles i autoritats municipals, com els de Queròs, Susqueda o Sau. Hi ha un passatge que il·lustra aquest fet.
En les darreries de al seva vida en Serrallonga i la Joana Massissa s'amagaven , entre altres llocs, per les muntanyes del Cabrerès , per les jasses de Collfred i Ciuret.
El mes de setembre de l'any 1633 les autoritats interrogen Joan Rubert, llaurador natural de Sant Quirze de Besora:
"Dich que de dos anys a esta part Joan Sala y Serrallonga cap de quadrilla reve per aquelles parts de Collfret Pla Traver y altres circunvehines com son Col de Siuret y altres partides del terme de Vidra y Callfogona que tot es districte y jurisdictio del balle de Vallfogona".
"Serrallonga se estave sens que tingues persequtio alguna ni menos que se haya alsat sometent contra ell ... anave ab una dona mata un traginer de Ribes al coll de Canes".
"Y mai Lorens Piella, balle que les hores dere de Vallfogona y per conseguent del terme de Vidra per ser tot una jurisdictio ha feta ninguna diligentia ni alsat sometent contra dit Serrallonga ... ans be veya jo que totom feya admiratio que dit Serrallonga ab sa dona estiguessen en la jurisdictio de Vidra y Vallfocona ab tant descans y tant de temps sense quye dit Piella balle lo perseguis y esta es la veritat".
El relat de Joan Rubert a les autoritats denuncia que el batlle de Vindrà, Llorenç Piella, no havia perseguit mai a en Serrallonga i la Joana i que aquests s'havien amagat impunement pels llocs de la seva jurisdicció.
En els mateixos terme ho afirmava un altre testimoni, un tal Pere Oliva: "Joan Sala y Serrallonga ab una dona es estaven per aquelles partides del terme de Cidra molt descansat de tal manera que totom sen espantave sens que los offitials ordinaris com son balles y altres de dita jurisdictio fessen ninguna diligentia publica en persequtio de dit Serrallonga".
En les darreries de al seva vida en Serrallonga i la Joana Massissa s'amagaven , entre altres llocs, per les muntanyes del Cabrerès , per les jasses de Collfred i Ciuret.
El mes de setembre de l'any 1633 les autoritats interrogen Joan Rubert, llaurador natural de Sant Quirze de Besora:
"Dich que de dos anys a esta part Joan Sala y Serrallonga cap de quadrilla reve per aquelles parts de Collfret Pla Traver y altres circunvehines com son Col de Siuret y altres partides del terme de Vidra y Callfogona que tot es districte y jurisdictio del balle de Vallfogona".
"Serrallonga se estave sens que tingues persequtio alguna ni menos que se haya alsat sometent contra ell ... anave ab una dona mata un traginer de Ribes al coll de Canes".
"Y mai Lorens Piella, balle que les hores dere de Vallfogona y per conseguent del terme de Vidra per ser tot una jurisdictio ha feta ninguna diligentia ni alsat sometent contra dit Serrallonga ... ans be veya jo que totom feya admiratio que dit Serrallonga ab sa dona estiguessen en la jurisdictio de Vidra y Vallfocona ab tant descans y tant de temps sense quye dit Piella balle lo perseguis y esta es la veritat".
El relat de Joan Rubert a les autoritats denuncia que el batlle de Vindrà, Llorenç Piella, no havia perseguit mai a en Serrallonga i la Joana i que aquests s'havien amagat impunement pels llocs de la seva jurisdicció.
En els mateixos terme ho afirmava un altre testimoni, un tal Pere Oliva: "Joan Sala y Serrallonga ab una dona es estaven per aquelles partides del terme de Cidra molt descansat de tal manera que totom sen espantave sens que los offitials ordinaris com son balles y altres de dita jurisdictio fessen ninguna diligentia publica en persequtio de dit Serrallonga".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada