Avui hem fet una sortida fins a Querós i fins el mas Serrallonga, la casa on va viure el bandoler a partir del seu casament amb la pubilla del mas, la Margarida.
Hem optat per anar-hi des de la presa del pantà de Sau, al terme municipal de Vilanova de Sau. Des d'aquest punt és fàcil seguir les indicacions del GR-175 (la Ruta d'en Serrallonga senyalitzada pel Centre Excursionista Farners) tot seguint el camí de la dreta de la presa.
El recorregut fins arribar a Queros és de 7,8 km que es realitzen en unes dues hores a peu.
El paisatge és ferèstec, envoltat de les altes muntanyes de les Guilleries i resseguint des de força alçada l'aigua de la presa de Susqueda.
Durant tot el recorregut ens acompanya l'absolut silenci del lloc, sols trencat pel piular dels ocells, les merles i el vol de corbs marins i els bernats pescaires que sovintegen en grans quantitats el gran bassal d'aigua del pantà.
Al cap de dues hores divisem ja l'església de Querós a la riba oposada del nostre camí.
Davant seu sobresurt, talment com una illa, el turó del mal sopar on, segons la llegenda, Serrallonga i la seva quadrilla foren sorpresos pels soldats del virrei. Avui no hi veiem bandolers, però si un estol de corbs marins que hi prenen el sol.
Fem les fotografies de rigor de l'església de Querós, l'únic edifici que queda dempeus de l'antic poble que quedar submergit. El rector d'aquesta església fou mossèn Antoni Sala, fill del bandoler.
Per arribar als peus de l'església s'ha de fer per l'altre vessant, baixat des del pla de Montdois. També s'hi podria arribar en barca o en temps de gran sequera, com la que l'any 2007 va deixar al descobert el pont romànic de Querós i va permetre creuar a l'altra riba del Ter.
Hem optat per anar-hi des de la presa del pantà de Sau, al terme municipal de Vilanova de Sau. Des d'aquest punt és fàcil seguir les indicacions del GR-175 (la Ruta d'en Serrallonga senyalitzada pel Centre Excursionista Farners) tot seguint el camí de la dreta de la presa.
El recorregut fins arribar a Queros és de 7,8 km que es realitzen en unes dues hores a peu.
El paisatge és ferèstec, envoltat de les altes muntanyes de les Guilleries i resseguint des de força alçada l'aigua de la presa de Susqueda.
Durant tot el recorregut ens acompanya l'absolut silenci del lloc, sols trencat pel piular dels ocells, les merles i el vol de corbs marins i els bernats pescaires que sovintegen en grans quantitats el gran bassal d'aigua del pantà.
Al cap de dues hores divisem ja l'església de Querós a la riba oposada del nostre camí.
Davant seu sobresurt, talment com una illa, el turó del mal sopar on, segons la llegenda, Serrallonga i la seva quadrilla foren sorpresos pels soldats del virrei. Avui no hi veiem bandolers, però si un estol de corbs marins que hi prenen el sol.
Fem les fotografies de rigor de l'església de Querós, l'únic edifici que queda dempeus de l'antic poble que quedar submergit. El rector d'aquesta església fou mossèn Antoni Sala, fill del bandoler.
Per arribar als peus de l'església s'ha de fer per l'altre vessant, baixat des del pla de Montdois. També s'hi podria arribar en barca o en temps de gran sequera, com la que l'any 2007 va deixar al descobert el pont romànic de Querós i va permetre creuar a l'altra riba del Ter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada