TRABUCAIRES A TARADELL

 

L'any1845 va tenir lloc a Taradell un episodi de molta fama protagonitzat per una colla de trabucaires carlins comandats per en Tocabens. Havien segrestat tres infortunats a Tordera i els portaven per cobrar-ne rescat. A Taradell es van refugiar en una balma i va tenir lloc una topada amb els Mossos d'Esquadra que va acabar amb tres morts.

D'aquell episodi en queden com a testimonis la balma,  que avui en dia és accessible, i un monument dedicat als Mossos morts pels trabucaires.

I aquest relat, molt popular en la literatura folletinesca del moment:

"Sobre el riu Tordera el camí passa enmig de boscos densos i en resignada solitud. Els cavalls travessen decidits el turó del Suro de la Palla. És el dia 27 de febrer de l'any 1845 i cap a les deu, hora foscant. Una dotzena de trabucaires atura la diligència i comença el martiri pels tres homes que varen segrestar per canviar-los per diners. Eren el jove Joan Massot, fill d'una família benestant de Darnius, el jove Josep Roger, fill d'un comerciant i banquer de Figueres, i en Josep Ballber un negociant de 70 anys de la ciutat de Girona.

Amb els hostatges marxen cap el Montseny per mil camins perduts i el fred aclaparador. En Josep Ballber, d'avançada edat, no resisteix i mort abandonat enmig de la neu, prop de Can Gat cap a Viladrau. Els malfactors van rodant perduts per la zona amb els somatents seguint-los. Hi ha un enfrontament en un bosc entre Arbúcies i Joanet, i cau la sang. Dos homes d'ordre moren sota els trets dels trabucaires i algun d'ells és ferit. Però poden fer-se escàpols.

Passen els dies i res no se sap fins que uns veïns de Taradell avisen els mossos d'esquadra que hi ha gent sospitosa i de mala factura a Can Pere Sala de Terrasola, una masia propera a la població. El dia 25 de març hi ha la topada d'una dotzena de mossos amb els bandolers que guardaven els dos hostatges. Trets i més trets varen acabar amb la vida de dos mossos i la d'en Josep Roger.

Els de la colla armada s'amaguen dins una balma, difícil de trobar enmig de la boscúria i a la que hi pujaven amb un pi tallat. Aviat es divideixen i van cap a França passant pel coll de Romegats. Lluny el viatge, per mitja Catalunya enduent-se a Joan Massot, el darrer hostatge viu. A la fi s'amaguen a una petita cova sota el Puig de les Pedrisses al massís de Les Salines, a la part francesa.

El cap de colla, en Joan Simó de renom Collsuspina, antic mercader de safrà, escriu a la família d'en Massot perquè paguin per la seva llibertat. Catorze cartes va escriure amb el seudònim de Tocabens. Però varen acabar assassinant-lo després de tallar-li les orelles i altres turments.

Amunt i avall anaven els trabucaires pels racons del Pirineu francès robant i fent dolenteries. Es reunien moltes vegades a l'hostal de Les Illes i a altres indrets remots. Però se'n varen fer l'estella un dia que reposaven al Cortal de l'Aloi, una casa propera al poblet de Corsaví, vora Arlés de Tec.

Jutjats i condemnats, el dia 27 de juny de 1846 la pena capital executada amb la guillotina la varen patir en Josep Balmes (a) Sagal i en Josep Mateu (a) Xicolata a l'Esplanada de Perpinyà. I en Joan Simon (a) Collsuspina i en Geroni Icases (a) Llorenç a la plaça de Ceret. No hi varen faltar pares amb els fills que varen rebre la preceptiva bufetada".