La relació de bandolers de Taradell és força extensa: en Xirriol, en Martí, en Xacó... però en destaquen sobretot Cristòfol i Miquel Madriguera.
A Cristòfol Madriguera el trobem molt sovint en el procés sumarial d’en Serrallonga. I és que ell era un dels principals lloctinents de la quadrilla d’en Serrallonga.
Apareix en la relació dels principals bandolers perseguits al Principat i que consten en un informe que el governador de Catalunya envia l’any 1626 al rei Felip IV.
La primera actuació que li coneixem és la seva participació, l’abril de 1625, en els robatoris al camí ral de Barcelona a Manresa, després de passar per Caldes de Montbui. Tots els anys que va romandre com a lloctinent de la quadrilla queden perfectament reflectits en el procés sumarial d’en Serrallonga, amb continuades referències a la seva participació en robatoris i altres accions de la quadrilla.
En una ocasió va rebre l’ordre d’en Serrallonga de recuperar la seva companya Anastàsia Carles Colobrans, que l’enganyava amb un altre bandoler, “lo Negre” de Tona. Serrallonga va saber posteriorment que Madriguera sabia i consentia l’engany. Però això no fou suficient perquè el cap de quadrilla acabés enemistat amb el seu segon.
Cristòfol Madriguera tenia bones relacions amb gent important. Era fama pública que anava sovint a la casa del batlle de Tona i també a la de de Manlleu
La seva fi va tenir lloc l’any 1630. La matinada del 24 de gener de 1630 uns pagesos d’Osor van avisar al batlle i comissari Benet Quintana que havien vist bandolers en direcció a coll de Nafré.
El batlle i els seus homes van anar a perseguir-los i els va localitzar al coll de Nafré. Els bandolers, en comptes de fugir, van fer resistència als homes del batlle. Hi va haver intercanvi de trets.
Els bandolers feien befa als seus perseguidors. Els testimonies expliquen que un d’ells cridava ben fort “Jo só Jaume Ganyada!”. Amb les escopetades va caure mort el sometent d’Osor Gaspar Carbonell i altres resultaren ferits. Entre els bandolers van quedar ferits Joan lo Monget de Tona i Miquel Coma de Fornils. Jaume Ganyada també va caure ferit.
Però Madriguera no va tenir més sort. Una de les bales el tocar i els seus companys se l’emportaren ferit cap el bosc de Rocasalva. No va sobreviure a les ferides. Al cap d’uns dies va morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada