A
l’est de Taradell trobem un bosc que agafa el nom de la masia que es troba al
seu centre. Tot plegat encaixonat, com una vall frondosa, entre les cingleres
on hi ha les Cuines d’en Rocaguinarda i la que corona el castell de Taradell.
En aquest espai, el bosc d’en Mansa, hi sovintejaren molts bandolers.
Serrallonga
era al bosc d’en Mansa quan el desembre de 1628
el baró de Savassona, Antoni Vila, el va anar a trobar per intentar
posar pau quan, després de l’incident
amb els homes del batlle d’Osor al mas Sanglas de Querós, pensaven que
els havia traït el cavaller nyerro Vicenç Valls.
Acabada
aquella trobada, en la que també hi era present Ramon de Pons, un cavaller
nyerro de la Segarra, anaren a menjar a la casa de Miquel Paracolls de Malla.
Segons
Joan Fontanelles, pagès de Santa Eugènia de Berga, era fama pública que els
traginers de llenya veien molt sovint els bandolers de la camarada d’en
Cristòfol Madriguera en aquelles collades i boscos. Es digué públicament que en
aquella terra s’hi havia aplegat uns vint-i-cinc bandolers.
Segons
un altre testimoni, Jacint Fàbregas de Vilalleons, en el bosc d’en Mansa va
tenir lloc un fet terrible, quan un grup de bandolers van trobar dues dones que
collien llenya, les van lligar a un arbre
i les van violar. Un fet luctuós propi d’una època de violència en la
que el valor i el respecte a les dones eren mínims, però no pas gaire menys que
el d’un home o una criatura.
Les
dones eren maltractades, objecte de desig o eines de treball i de cria en les
masies. Davant aquesta misèria fer de companya d’un bandoler no devia ser
pitjor que ser esclava d’un pagès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada