dimarts, 18 d’abril del 2023

EL BOSC D'EN MANSA

 





A l’est de Taradell trobem un bosc que agafa el nom de la masia que es troba al seu centre. Tot plegat encaixonat, com una vall frondosa, entre les cingleres on hi ha les Cuines d’en Rocaguinarda i la que corona el castell de Taradell. En aquest espai, el bosc d’en Mansa, hi sovintejaren molts bandolers.

Serrallonga era al bosc d’en Mansa quan el desembre de 1628  el baró de Savassona, Antoni Vila, el va anar a trobar per intentar posar pau quan, després de l’incident  amb els homes del batlle d’Osor al mas Sanglas de Querós, pensaven que els havia traït el cavaller nyerro Vicenç Valls.

Acabada aquella trobada, en la que també hi era present Ramon de Pons, un cavaller nyerro de la Segarra, anaren a menjar a la casa de Miquel Paracolls de Malla.

Segons Joan Fontanelles, pagès de Santa Eugènia de Berga, era fama pública que els traginers de llenya veien molt sovint els bandolers de la camarada d’en Cristòfol Madriguera en aquelles collades i boscos. Es digué públicament que en aquella terra s’hi havia aplegat uns vint-i-cinc bandolers.

Segons un altre testimoni, Jacint Fàbregas de Vilalleons, en el bosc d’en Mansa va tenir lloc un fet terrible, quan un grup de bandolers van trobar dues dones que collien llenya, les van lligar a un arbre  i les van violar. Un fet luctuós propi d’una època de violència en la que el valor i el respecte a les dones eren mínims, però no pas gaire menys que el d’un home o una criatura.

Les dones eren maltractades, objecte de desig o eines de treball i de cria en les masies. Davant aquesta misèria fer de companya d’un bandoler no devia ser pitjor que ser esclava d’un pagès.