Les zones afectades per la malaltia del goll i el cretinisme podien estar localitzades en espais molt concrets.
Aquestes malalties, golluts, cretinisme i enanisme o acondroplasia, havien estat significativament conegudes en llocs molt concrets, com és el cas de Ribes de Freser, al Ripollès. Allí hi havia una comunitat que vivia apartada de la vila i en unes condicions de vida molt precàries, on la mala alimentació i l'endogàmia havien reproduït les malalties.
Força científics es van interessar pel cas i van desplaçar-se a Ribes per a fer-ne observació (sense que als veïns els fes gaire gràcia). Fins i tot l'any 1894 es va fer un congrés mèdic a Brusel·les per a tractar el fenomen d'aquesta població ripollesa.
A les Guilleries la malaltia estava molt estesa per tot el massís, amb concentracions altes en pobles com Querós o Osor.
Hi havia fama, però de llocs molt concrets on la malaltia era especialment present. I un d'aquests era la pairalia de l'Albó de Castanyet.
Eudald Canibell, un dels pioners de l'excursionisme català, va fer i va descriure en el butlletí de l'Associació Catalana d'Excursionisme una ruta que van fer socis de l'entitat l'any 1881. La ruta els va portar a Farners, Sant Pere Cercada, Argimon i l'Esparra.
Van finalitzar la ruta a Santa Coloma i van tornar cap a Barcelona. Canibell finalitzava la crònica que va publicar amb la queixa de no tenir temps per anar a l'Albó de Castanyet "poblet o caseriu, situat entre boscos de castanyers, quals habitants mereixen un atent estudi per llurs diminuta estatura y lo desarrollo del coll, en lo sota-barba".
Així, havia arribat a les seves oïdes i era fama que a l'Albó hi havia un nucli de persones afectades pel goll. La pairalia era important i notable, per tant, d'entrada podríem pensar que no hauria d'haver-hi causes de dèficit en el menjar o grans penúries com era el cas de Ribes de Freser. Però en qualsevol cas demostraria que la malaltia estava estesa per totes les Guilleries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada