Les històries d’Antoni
Tallades, àlies lo Gollut, ens permeten fer memòria d’una malaltia que evidencia la duresa de la vida en segles
pretèrits i en racons tan feréstecs com les imponents Guilleries i les valls
que s’hi amagaven.
El goll és una malaltia
produïda per la falta de iode en la dieta. Aquesta mancança pot provenir per la
falta de peix en la dieta o per sòls que
tenen una baixa composició en iode, situats en zones remotes i muntanyoses. La
conseqüència és un creixement de la glàndula tiroide que es fa visible,
externament, en forma de tumoració a la part anterior del coll, just a sota de
la laringe.
Les Guilleries eren de
sempre unes zones remotes de difícil accés i, per tant, zona exposada a aquesta
malaltia.
El goll hi era molt present.
Tant que fins hi tot a Osor es va dedicar un santuari a “protegir” els
feligresos de la malaltia: el santuari
de la Mare de Déu del Coll, on s’hi realitzava una sardana únicament ballada
per gent malalta de goll. La frase
popular “A Osor porten goll” explica prou clarament la profusió de la malaltia
en aquell municipi. A Santa Coloma de Farners deien “Portes goll, ets d’Osor”.
Evidentment, però, el goll
estava present a tots els petits pobles i pairalies repartits per les nostres
muntanyes. El doctor Federico Casimiro Casimiro va publicar l’any 1934 un
article en la revista “Ars Medica” titulat “El bocio en las Guillerias y en
Collsacabra” que conté una extensa informació sobre la situació de la malaltia.
L’article descriu el
territori, les causes i planteja solucions dietètiques. El més interessant és
que fa un inventari exhaustiu dels casos
observats en els diferents municipis i masies i també inclou fins a 61 casos
observats i fotografiats de persones afectades.
L’estadística és brutal a Querós. D’una població de 130
habitants més de la meitat, 70, tenien
el mal de goll. Això situava aquest nucli rural
com un dels més afectats de tota
la península ibèrica, només superada per la zona de les Hurdes a Extremadura.
A Osor, tot i les frases
tòpiques, només hi havia en aquell moment vint casos entre mil dos-cents
habitants.
Querós era una terra difícil
i aïllada , segons l’autor de l’article un “Lloc feréstec que va facilitar el
refugi dels bandolers en el país, seu de les actuacions del llegendari don Joan
de Serrallonga, del Fadrí de Sau i d’altres molts” i també el desenvolupament i
intensificació de l’epidèmia del goll.
L'article complet sobre el goll a les Guilleries i el Collsacabra el podeu trobar en aquest enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada