divendres, 3 de febrer del 2023

EL GOLL A LES GUILLERES

 




El Santuari de la Mare de Déu del Coll.

Les històries d’Antoni Tallades, àlies lo Gollut, ens permeten fer memòria d’una malaltia  que evidencia la duresa de la vida en segles pretèrits i en racons tan feréstecs com les imponents Guilleries i les valls que s’hi amagaven.

El goll és una malaltia produïda per la falta de iode en la dieta. Aquesta mancança pot provenir per la falta de peix en la dieta  o per sòls que tenen una baixa composició en iode, situats en zones remotes i muntanyoses. La conseqüència és un creixement de la glàndula tiroide que es fa visible, externament, en forma de tumoració a la part anterior del coll, just a sota de la laringe.

Les Guilleries eren de sempre unes zones remotes de difícil accés i, per tant, zona exposada a aquesta malaltia.

El goll hi era molt present. Tant que fins hi tot a Osor es va dedicar un santuari a “protegir” els feligresos  de la malaltia: el santuari de la Mare de Déu del Coll, on s’hi realitzava una sardana únicament ballada per gent malalta de goll.  La frase popular “A Osor porten goll” explica prou clarament la profusió de la malaltia en aquell municipi. A Santa Coloma de Farners deien “Portes goll, ets d’Osor”.

Evidentment, però, el goll estava present a tots els petits pobles i pairalies repartits per les nostres muntanyes. El doctor Federico Casimiro Casimiro va publicar l’any 1934 un article en la revista “Ars Medica” titulat “El bocio en las Guillerias y en Collsacabra” que conté una extensa informació sobre la situació de la malaltia.

L’article descriu el territori, les causes i planteja solucions dietètiques. El més interessant és que  fa un inventari exhaustiu dels casos observats en els diferents municipis i masies i també inclou fins a 61 casos observats i fotografiats de persones afectades.

L’estadística és brutal  a Querós. D’una població de 130 habitants  més de la meitat, 70, tenien el mal de goll. Això situava aquest nucli rural  com un dels més  afectats de tota la península ibèrica, només superada per la zona de les Hurdes a Extremadura.

A Osor, tot i les frases tòpiques, només hi havia en aquell moment vint casos entre mil dos-cents habitants.

Querós era una terra difícil i aïllada , segons l’autor de l’article un “Lloc feréstec que va facilitar el refugi dels bandolers en el país, seu de les actuacions del llegendari don Joan de Serrallonga, del Fadrí de Sau i d’altres molts” i també el desenvolupament i intensificació de l’epidèmia del goll.

L'article complet sobre el goll a les Guilleries i el Collsacabra el podeu trobar en aquest enllaç.