El territori del Vallespir està
dominat per altes muntanyes i històricament ha estat lloc de frontera, entre
comarques catalanes i entre estats a partir del Tractat dels Pirineus.
L’orografia i la història van fer necessàries l’existència de torres de vigilància
i comunicació que albiressin les planes i avisessin els veïns.
Torre Vetera complia aquesta
doble funció de vigilància i comunicació. Connectada visualment amb el castell
de Montferrer i la fortificació de les torres de Cabrenç.
Aquesta ruta té tres atractius:
caminar per planes d’alta muntanya amb el Canigó com a teló de fons, fer una
cresta amb panoràmiques espectaculars del Conflent i del Vallespir a banda i
banda i conèixer torre Vetera.
La ruta és circular i s’inicia al
coll de Descàrrega. Fem un tram d’asfalt fins el refugi de Vetera. Un vell
edifici d’habitatges dels treballadors de les mines de ferro que van tancar que
es converteix, a l’estiu, en refugi per als caminadors que fan la ruta circular
del Canigó.
Darrera el refugi ja comencem la pujada,
per un GR senyalitzat, fins el coll de Cirera. Davant nostre tenim, imponents,
les faldes del Canigó.
A partir d’aquí caminem per
l’altiplà cap a llevant, fins el puig d’Estela, el cim més alt de al ruta. En
aquest tram gaudim de les panoràmiques sobre el Conflent i el Vallespir, que
ens queden a banda i banda. És un tram preciós, caminant per prats de dall on
pastura el bestiar per acabar de donar-li vida…
Després de les roques del cim del
Bolet el sender ja ens baixa fins a torre de Vetera, que ens espera al fons.
Contemplem la fortalesa dels
panys de paret de la torre i fem les fotografies habituals amb el Canigó al
fons. La pista ens retorna al coll de Descàrrega amb facilitat i arribem al
punt d’inici de la ruta.
Un dels valors afegits del lloc
és el record llunyà del pas d’en Serrallonga. Està documentat que en una de les
seves fugides cap a Nyer va passar per aquí. Així ho diu ell en procés
sumarial: “Y sense cercar ningú dels
altres bandolers mos companys men torni a França que o ja tenia una dobla de or
que dir mossur del Viver me havia dexada pera gastar per lo camí y aleshores no
men torni per Anyer que men torni per Torrebatera encaminant-me deves Vinça y
de allí men entri en França y torni al Viver ahont me estigui algun parell de
mesos”
Una ruta ideal per a trepitjar
fàcilment paisatges d’alta muntanya amb l’excusa de conèixer un llunyà “espai
Serrallonga”. Totalment recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada