dimarts, 16 de novembre del 2021

LES COBLES D'ANTONI ROCA

 



El segle  XVI va suposar l’inici de l’edat d’or del bandolerisme català. La revolta Remença i la crisi del camp que va assotar pagesos i petits nobles de muntanya, l’existència de gent d’armes arreu,  van portar a l’aparició del bandolerisme noble i del bandolerisme popular.

L’auge d’aquesta va ser tal que el 7 de març de 1539, Carles V va promulgar a Toledo una Pragmàtica contra el bandolerisme català, que havia de ser llegida en tots els llocs del Principat.

Per aquelles dates es va fer famós la figura d’Antoni Roca, un clergue posat a bandoler per raons de venjança contra un noble que havia mort el seu pare i maltractat al seva mare. Es va fer cap de quadrilla i es va fer fort a Caldes de Montbuí on va sortir victoriós en una batalla contra el sometent.

Després de desafiar les ciutats de Barcelona, Girona i Lleida va haver de fugir a França en un moment de màxima persecució, però les autoritats d’aquell regne el van detenir. Traslladat a Barcelona, va ser assotat, penjat i esquarterat.

Els fets i la mort d’Antoni Roca van propiciar al difusió de nombroses coples oficioses, advertiments contra la delinqüència i elogis al Virrei.

En el segle XVII Lope de Vega va  utilitzar al seva figura per a crear al comèdia “Antonio Roca o la muerte más venturosa”, transformant-lo en un capità generós i cortès, esdevingut bandoler per una qüestió d’honor. El mateix que la figura d’un altre famós bandoler: el Catalan Serrallonga que van escriure Coello, Zorrilla i Vélez.

A la meva col·lecció particular he afegit una edició facsímil de les coples d’Antoni Roca, editada en paper de fil a principis del segle XX.