La segona ruta que vam fer en la
nostra estada al Vallespir van ser la que va del poble de la Manera fins les
torres de Cabrenç i el naixement de la Muga.
Les tres torres de Cabrenç és un
conjunt medieval format per les restes del castell dels senyors de Cabrenys ,
la torre central i la torre septentrional de senyals. Estan situades sobre una
cresta que fa de partió dels termes de Serrallonga i la Menera i el seu perfil
és inconfusible des de la llunyania.
Sempre ens havien cridat a pujar-hi i finalment ho hem fet.
Comencem la ruta al petit poble
de la Manera, que ja avança un entorn natural preciós i bucòlic i optem per fer
la ruta circular deixant els tres torres pel final, per gaudir-les millor així.
El camí, envoltat de castanyers, rouredes i fagedes, va mutant del verd als
groguencs de la tardor.
En arribar a l’anomenat “pla del
castell”, ens desviem per a gaudir de l’entorn natural del naixement de la
Muga. El bosc deixa pas a una trinxera de terra rogenca, que contrasta
poderosament amb els verd i els grocs de la natura, i el camí ens porta fins un
petit abisme, al qual s’obre el territori de l’Empordà, davant nostre. Un lloc
que mereix ser visitat.
Retornats al pla del castell,
enfilem un sender que ascendeix força costerut fins les torres de Cabrenç.
L’esforç es veu sobradament recompensat quan s’arriba dalt el castell.
Les tres torres ben alineades ,
cadascuna en el seu petit promontori; el Canigó al fons, el Vallespir als
nostres peus, la natura desbordant pels quatre costats... un veritable
privilegi trepitjar aquest espai.
El dia clar, alimentat per
l’escalfor del sol de tardor, és ideal per a gaudir del moment. Admirar
l’arquitectura de les torres, fer un dinar amb vistes panoràmiques i fins i tot
una petita migdiada sentint-te el senyor d’aquelles terres.
Fa recança baixar, però és
necessari fer-ho.
Admirem encara el perfecte rostre
del “sentinella”, una cara perfilada per un conjunt granític, i descendim fins
la Menera passant per boscos de castanyets i avets.
Pel camí encara podem fer una
darrera mirada a les torres, que ja ens queden llunyanes i altives dalt la seva
carena.
Una caminada perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada