CAMINADA AL CASTELL DE ROCAFIXADA

He penjat aquesta ruta circular que vam fer a l'Arieja occitana per a recomanar-la i proposar una variació del sentit de la ruta respecte el que jo havia trobat a Wikiloc. Les que jo vaig trobar parlaven de començar a Ròquefòrt, anar a Rocafixada i retornar a Ròquefòrt (Roquefort-les-Cascades).

Jo proposo començar a Rocafixada, anar a Ròquefòrt i retornar a Rocafixada. El motiu és que aquest sentit de la marxa té premi.

La ca caminada circular és de dotze quilòmetres per Rocafixada i Ròquefòrt . Comencem al poble de Rocafixada resseguint el camí dels Bons Homes, passem just sota el gran "pog" de pedra on reposa el castell, l'intuïm, però no el veiem. Ens enfilem per mig de fagedes fresques de molt bon caminar.

Quan arribem a la plana apareix un atractiu indiscutible de la caminada : les cascades de la Turasse, un seguit de salts d’aigua entre terrasses i formes capritxoses de travertí. Un espectacle de la natura. Val molt la pena.

Ara el camí de retorn ascendeix cap el cim, primer per un caminet entre els prats de pastura, abrigats per l'ombra fresca dels arbres, i després de nou per una fageda.

Seguim les línies grogues d'un PR que porta de Ròquefòrt a Rocafixada, però en una bifurcació prenem un camí no senyalitzat a la dreta que ens farà més curta la pujada i que ens desembocarà en uns prats oberts que ens faran un regal.

De sobte en arribar a dalt, ens apareixerà la millor imatge del castell càtar de Rocafixada i tota la panoràmica de les valls i els cims que l’envolten; entre els quals, en la llunyania, s’hi distingeix el “pog” de Montsegur.

Quedarem embaladalits, observant la vertiginosa situació d’aquest niu d’àligues . Una caminada de privilegi.

LES ESCLETXES DE L'EUGA

Una ruta molt recomanable per a fer a la Garrotxa és la de Sant Privat d’en Bas- Salt de Sallent- Escletxes de l’Euga  i riera de Gorners.

Combina el fantàstic paisatge i les seves variacions (fagedes i prats de dalla), amb la geologia més juganera (les escletxes i les cingleres) i la frescor de l’aigua (el salt de Sallent i els gorgs d’aigua cristallina).

Ideal per a combinar la frescor dels boscos  i dels clots sota terra , amb alguna remullada si es vol i amb algunes vistes panoràmiques a la Garrotxa i a la serra osonenca de Santa Magadalena.

La caminada comença a Sant Privat d’en Bas i després de l’àrea recreativa del pla del Xurri, es pot optar per dues vies de pujada: el camí dels matxos o el camí de l’escaleta.  Els primers set quilòmetres van ascendint, per trams de camí empedrat, sender i prats, fins arribar als Gronys. Ben aviat trobem la zona de les escletxes i retornem per sota la masia de la Freixeneda i el sender que descendeix fins trobar la riera de Gorners i els seus gorgs.

El camí empedrat dels matxos circula sota agradables fagedes i ens porta fins a veure l’espectacular panoràmica dalt el salt de Sallent.

Després podem entretenir-nos enfonsant-nos sota terra dins les Escletxes de l’Euga, un conjunt de trinxeres excavades dins la pedra per  un terratrèmol en el segle XV. Caminant entre grans blocs de pedra tallats verticalment, creant un ambient ombrívol decorat per la molsa i la fullaraca.

També un plaer: la part de la caminada dalt dels prats del cim, amb vistes panoràmiques al Puigsacalm i la serralada sobre Collfred. Acompanyats de les vaques que hi pasturen i el dringar de les seves esquelles. 

Per acabar, molt valorable en temps de calor, la part del camí que fem al costat de la riera de Gorners. Acompanyats ara de la remor de l’aigua i amb unes gorgues d’aigua tan transparent que convida a fer-hi una remullada.

La combinació i variació d’atractius fan que aquesta sigui una de les caminades altament recomanable. Per a gaudir de valent dels nostres paradisos propers.

ASSALT A MASOS

L’asiduïtat amb que els germans Gorners anaven amb la quadrilla ho demostra la seva participació en el robatori de Can Valls  de Montengues de la Garriga (Vallès Oriental) el mes d’agost de l’any 1627:

"E mes dich señor que es veritat que en lo mes de agost de dit any 1627 trobantnos nosaltres molts de la quadrilla en un bosch mes amunt de la Garriga que haviem convingut ab lo hereu Puig de la Vall, Jaume Fadri y altres de anar a la tardeta a robar la casa de Miquel Valls de Montengues y essentse dividits de nosaltres dits hereu Puig de la Vall, Jaume Fadri, Xarriol y altres y haventme avisat que ells volien anar a robar dita casa sense mi jom resolgui anarhi en mig del dia com de fet hi anarem dits Gornes, Campeny y jo tots armats dels nostres pedrenyals curts y llarchs y envestint la casa de dit Valls nos apoderarem de la gent quey havie fentlos entrar en la cuyna aixi los que eran dins casa com los que ventaven blat fora y restant dos de nosaltres baix los altres quatre pujarem dalt y espallant caxes y cofres robarem de aquelles los diners quey trobarem si be foren pochs y la millor roba quens aparegue y de tota ne ferem farcells yls ferem portar un tros amunt als fadrins de casa...".

En les declaracions de Joan de Serrallonga podem llegir com en el dia de Santa Llúcia de l’any 1625 anaren a robar el mas Torrent de les Planes

DE SANT HILARI A SANTA MARGARIDA DE VALLORS

Una caminada per a conèixer dues ermites i el  paisatge de Sant Hilari Sacalm, la capital de les Guilleries.

Les ermites són la del Nen Jesús de Praga, construïda l’any 1911 davant de les populars Roques d’en Pla , i la de Santa Margarida de Vallors, romànica i punt culminant d’aquesta ruta.

El paisatge és el de la vessant de llevant de Sant Hilari, vestit d’avetoses i castanyers en les parts altes i obagues, i planta més mediterrània a mesura que anem descendint la muntanya. De fet, en aproximar-nos a Santa Margarida notem el contrast del canvi de paisatge.

Es camina per pistes amples sense més dificultat que un parell de trams , un que fem descendint pel mig del bosc per anar a trobar les pistes inferiors on ens hem de fixar amb la senyal del GPS i trobar el camí més fresat; i el del sot de Villaret, on el darrer temporal ha enfonsat dos passos sobre el torrent.

Es tracta d’una caminada per boscos frondosos de les Guilleries, amb vistes panoràmiques en alguns punts i amb la companyia de la frescor que el verd d’aquestes muntanyes regala. Hi perceps, d’alguna manera, la serenor i el clima que els primers estiuejants de fa dos segles van venir a buscar en aquests paratges.

ARIEJA: PLENITUD OCCITANA

L’Arieja és una geografia  variada. Per una banda el sud, amb les altes faldes del Pirineu, per tant paisatge d’alta muntanya amb els seus prats i els seus boscos. Al nord un paisatge més dòcil, de turons vestits amb camps de secà i regadiu. En el seu centre un terreny complex, de grans “pogs” de pedra calcària que emergeixen del sòl, tornen el terreny abrupte i abriguen valls circulades per rius (com l’Arieja que ha donat nom al territori) i motejades per viles i poblets minúsculs.

Terra de verd intens i aigües abundants, un paradís per a fer caminades i assaborir la simplicitat de la vida en aquestes terres occitanes.

 

L’Arieja és natura, però també és l’arquitectura dels seus pobles i viles. Una comarca per descobrir castells càtars, bastides, catedrals i esglésies, carrers amb cases d’entramat de fusta que evoquen el passat medieval. Tot això en pobles minúsculs repartit arreu del pla i de la muntanya, igual com es reparteixen masos i granges per les planes i els pujols del nord.

Recomanacions? Moltes: caminades a l'alta muntanya o pels pujols més dòcils del nord, visita a pobles encantadors, trobades amb la història càtara i amb la de la primera humanitat,  sorprenents accidents geològics ...

En definitiva, uns dies a l'Arieja és retrobar-se amb la plenitud de les terres occitanes.