Dels tres recorreguts apuntats el tercer, de Camprodon a Nyer va ser el més habitual per a en Serrallonga, ja fos d’anada o de tornada de les seves fugides.
A banda d’en Serrallonga aquest camí va ser habitual per a moltes persones al llarg de tots els segles. Allà on ara només hi veiem un espai per a l’excursionisme va ser un dels espais més transitats per tot tipus de persones i personatges al llarg de la història.
El camí entre Camprodon i Nyer, passant per la portella de Mantet, és un dels camins emblemàtics del trànsit muntanyenc entre fronteres, ja fos entre la Catalunya Sud i els Comtats del Nord quan érem un sol país, ja fos entre França i Catalunya després de la frontera imposada amb el Tractat dels Pirineus.
Estem doncs sobre un sender prototípic transfronterer. Per aquí hi han passat bandolers que s’escapolien de les autoritats, ja fossin catalans cap el nord o gascons cap el sud. Hi han passat contrabandistes de tota mena fins fa ben poques dècades: de bestiar, de queviures... Fugitius polítics i represaliats, ja fos de les Guerres de Religió franceses o de la nostra Guerra Civil.
I sobretot hi han passat gent de pau i en temps de pau: treballadors, viatgers i sobretot traginers.
Caminem per trams del camí de bast, de ferradura o “chemin muletier” que enllaçava Oleta, a la vall del Tet, amb Camprodon, passant pel pas fronterer de la portella de Mantet i descendint fins a Nyer.
L’antic camí, una vegada deixava enrere el poble de Mantet, resseguia la riera i s’endinsava per l’espectacular congost que aquesta forma, resseguint-lo per la part baixa, en ocasions arran d’aigua i en ocasions ascendint per a trobar la millor petja.
Tan important va ser aquest camí en el passat que els senyors de La Roca van bastir el castell que avui contemplem en l’entrada del congost, per a controlar i protegir-lo. Els segles i la força de la natura , però, van acabar esborrant el seu rastre i es van obrir noves vies més practicables.
Hem trobat una referència que recull de manera magnífica la importància i el record d’aquest camí: en el 39è butlletí de la “Societé Agricole , Scientifique et Littérarie des Pyrénées Orientales”, publicat a Perpinyà el 1898, hi ha un extens article de mossèn Giralt, rector de Fullà, titulat “Notice Historique des communes de Nyer et Souanyas”. En aquest article hi trobem aquesta referència al camí:
“L’antic camí de bast, que va de Nyer a Mantet, descriu un llarg revolt a l’esquerra i s’apropa a Porcinyans abans de trobar un accés possible dins el gran vall, on ell descendeix per la fossa del castell de La Roca. A partir d’aquí, per mil ascensions i descensos, de vegades baixant fins el llit del torrent, de vegades pujant a passos alts en molts de llocs (lo solà de las xixanta voltes) ell arriba a Mantet i acaba finalment a la frontera d’Espanya, cap a Camprodon”.
Així doncs, quan fem aquest camí entre la Portella de Mantet i Nyer estem trepitjant part d’un dels camins transfronterers més importants del país. Una importància que també li ha donat el fet que en Joan de Serrallonga hi hagués transitat.
