En
Serrallonga i la Joana van passar els darrers dies amagats en el bosc proper a ca l’Agustí de
Castanyet, en una jaça o una cabana. El darrer refugi.
Finalment,
la vigília de Tots Sants, el 31 d’octubre de 1633, aconseguien atrapar-lo. Es
van veure envoltats per homes de la Justícia. El bandoler va fer resistència i
va caure ferit.
La detenció d’en Serrallonga era inevitable. Envoltat, sense quadrilla i amb la pressió constant de la Justícia el final només era qüestió de dies. La pressió s’exercia contra els seus fautors i antics valedors i era fàcil que algun d’ells finalment el delatés.
Van ser quatre. Gràcies al “Llibre
de Notes” que va escriure mossèn Antoni Serrallonga, el fill del bandoler,
sabem que “Segons ma dit Llorens Tallades, lo quòndam mon Pare Joan Sala
alias Serrallonga pages de assi de Querós a la vigília de Tots Sants de l’any
1633, en Santa Coloma de Farnès fonch pres a trahisio per Pere Pau Maymir, y
per an Jufré y an Manyà, y lo hereu Joan Agustí, tots quatre de Santa Coloma de
Farnès. Lo predit fonch la vigília y dejuny de Tots Sants a 31 de octubre de
1633”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada