ELS TRESORS QUE AMAGAVA UN LLIBRE

 

Ja sabem que els llibres amaguen tresors. I a vegades ho fan literalment.

Fa uns dies vaig tornar a fullejar una edició de 1895 que guardo del “Don Juan de Serrallonga” de Víctor Balaguer i vaig tenir la petita sorpresa de trobar-hi tres retalls de premsa.

Un dels anteriors propietaris del llibre va tenir la bona idea de retallar tres notícies relacionades amb en Serrallonga, el protagonista del llibre. Segur que li va fer gràcia, després de llegir-les, retallar-les i conservar-les dins les pàgines del llibre.

I ara he trobat, per sorpresa, aquests tres retalls de paper groguenc.

Un dels retalls fa referència a la pel·lícula Don Juan de Serrallonga de 1949 i conté un fotograma amb Amedeo Nazzari i Maruja Asquerino.

Un altre fa referència al passi per televisió de l’obra de teatre “Àlies Serrallonga” de la companyia els Joglars, en el programa Lletres catalanes que emetia en desconnexió per a Catalunya la televisió espanyola d’aquell moment.

La gravació de l’obra per a la televisió a que fa referència la notícia es va fer l’any 1975 al teatre Romea de Barcelona i va tenir un desenvolupament tràgic. Glòria Rognoni, una de les actrius protagonistes, va quedar encegada per un dels focus de la televisió i va caure de la bastida central on evolucionaven els artistes. Del trencament produït per la caiguda va patir paraplegia de les extremitats inferiors.

El tercer retall fa referència als “Sopars d’en Serrallonga” que ortanitzava aleshores el restaurant Paradís Pallejà. El retall indica que és de l’any ... i he comprovat que el 1983 encara es realitzaven, cada divendres i dissabte a la nit. Els sopars bandolers consistien en un sopar amenitzat amb un espectable a l’entorn de la figura d’en Serrallonga. El restaurant a data d’avui està tancat.

Qui va guardar els retalls hi va afegir amb bolígraf les dates. Són de 1978 i 1979.

Curiosa atracció la del bandoler, que porta a voler conèixer més i recollir informació. En aquest cas informació de premsa guardada dins les pàgines d’un llibre centenari i que acaba essent descobert al cap de quaranta-cinc anys.

Vist així, el petit tresor que suposen tres retalls de premsa em fa sentir una afortunat descobridor.

PAU GIBERT, EL BANDOLER

 

Les runes del mas Gibert a Pineda.

Qui era Pau Gibert, el bandoler amb el qual he batejat la ruta? Dani Rangil ens ho explica en un article publicat en el número 18 de la revista l’Aulet del Montnegre-Corredor.

Gibert va ser un bandoler que es va fer famós en el Montnegre en el segle XVIII, amb fama de ser criminal i sanguinari, havia nascut en el mas Gibert de Pineda, avui en ruïnes.

Va ser capturat i executat i si bé no va ser idealitzat pel poble i pels escriptors, sí que va originar alguns romanços i una cançó.

El van atrapar, jutjar i sentenciar l’any 1782 . El procés sumarial constava de 1.500 pàgines on s’hi recollien declaracions de 338 testimonis. Els seus delictes van ser diversos, des de robar bestiar, a robar masies, amenaçar i apallissar pagesos...

El radi d’acció de Pau Gibert i els facinerosos que l’acompanyaven va arribar a l’interior del país, robant a Ignasi Planas d’Anglès ; a l’hostal d’Amer on deixaren mig mort a Miquel Balmes d’Osor després d’una pallissa; escorcollant el mas Boada de les Costes d’Amer o raptant una mossa en una masia d’Arbúcies.

I de la Selva cap el Gironès, robant al camí de Sant Feliu de Guíxols o passant per la vall del Llèmena.

Alguns de la colla d’en Gibert foren detinguts i ells s’escapolí, fins el 1781.

El capità general de Catalunya va oferir 300 lliures a qui el capturés i la recompensa va fer efecte en els contrabandistes, activitat a al que ell també es dedicava.

Disset contrabandistes es van aplegar i, segons els arxius judicials, el van capturar pels volts d’Olot. Conduït a les presons de Barcelona, fou acusat de quatre homicidis, quatre grans robatoris, dos raptes, nombroses violacions i reiterada resistència a la justícia.

Fou penjat a la forca a Barcelona, i el seu cap i mà dreta tallats i tancats en una gàbia lligada dalt d’un pal i exposats a la via pública.

D’aquest bandoler se’n van fer algunes cançons recollides per Capmany o Aguiló.

En el disc “Cançons de lladre” (1976) Fermí Reixach també en canta una versió.

En la cançó el bandoler relata els crims comesos i es plany de la seva dissort. Es tracta d’una peça alliçonadora, que té per objecte mostrar als oients el càstig que espera a qui es desvia del bon camí.

LA RUTA D'EN PAU GIBERT

 

Interessant ruta per a conèixer un espai del parc natural de Montnegre-Corredor, el de la riera de Pineda de Mar. L’he anomenat “Ruta d’en Pau Gibert” perquè passa per l’espai on hi ha les ruïnes de la masia on va néixer i viure aquest bandoler del Montnegre.

Comencem la ruta al berenador de Can Pallofa, on farem un bon dinar a la tornada.

Seguim la pista alfaltada, paral·lela a la riera, uns vuit-cents metres per a virar cap a la dreta i fer una pujada exigent que ens portarà fins el turó de Can Gibert.

Estem al punt més alt de la ruta i a partir d'aquí baixem per una pista que descendeix a l'esquerra.

En aquest moment estem prop de les runes de la masia de Can Gibert, que no arribem a veure perquè està al mig del bosc. En aquest mas va néixer el bandoler vuitcentista Pau Gibert.

Ara descendim en paral·lel a la riera de la Font Fresca, que trobarem a la nostra dreta.

El següent punt d'interés és la desviació que ens portarà fins les restes del castell de Montpalau.

Aquest punt ens regala una panoràmica excel·lent sobre Pineda de Mar i el mar.

Retrocedim i baixem una pista a la dreta que ens portarà fins la part baixa de la ruta, ja en al riera de Pineda.

El lloc ens regala interessants vestigis del passat: un forn de calç, un molí fariner i un aqüeducte modern per a salvar la riera.

Seguim la carretera asfaltada per, a la nostra esquerra, anar a veure l'aqüeducte romà de Can Cua.

El sender segueix que ens portarà fins el paratge de la font del Ferro, on també hi ha un tram de l'aqüeducte romà.

Visitem les ruïnes del mas Marquès i seguim per la carretera asfaltada que ens torna al berenador de Can Pellofa, on ens regalem un excel·lent dinar de calçots i carn a la brasa.

Una ruta molt recomanable per fer a la comarca del Maresme. Completa i rica en atractius.

La ruta l'he penjada al servei de Wikiloc, la trobareu en aquest enllaç.

EXPOSICIÓ TRESORS D'EN SERRALLONGA

EXPOSICIÓ TRESORS D'EN SERRALLONGA 

- Primer vídeo de promoció
- L'exposició a l'agenda cultural de Santa Coloma

- Tresors d'en Serrallonga. La pel·lícula.

- La programació d'activitats de l'exposició

- El diorama d'en Serrallonga

EXPOSICIÓ "TRESORS D'EN SERRALLONGA"

 

Del dies 23 d’abril al 19 de juny d’enguany organitzo, en col·laboració amb l’Ajuntament de Santa Coloma, l’exposició “Tresors d’en Serrallonga” a la Casa de la Paraula de la ciutat.

És un projecte molt personal, que arrenca de la meva passió pel personatge del bandoler i la col·lecció que he anat creant i que podeu conèixer en l’apartat “Rebost del bandoler” d’aquest bloc.

Serà l’exposició més completa que podreu veure sobre tot el que s’ha escrit, dibuixat i representat a l’entorn de al figura històrica i llegendària d’en Serrallonga.

Contindrà les tres exposicions que ja havia portat en altres llocs: Serrallonga de paper, Serrallonga dibuixant la llegenda i Serrallonga a escena. Completades amb nous plafons i nou material exposat.

He tingut també molta cura també del disseny, recreant espais i intentant que siguin atractius i interpretables per als visitants.

Al llarg dels dos mesos també he programat moltes activitats al voltant de la figura del bandoler, per a no perdre detall del que ha representat en al cultura del nostre país.

Us aniré explicant i proposant les activitats i donant detalls sobre l’exposició.

Per ara, per anar fent dentetes,  aquí teniu el primer vídeo promocional.

N’hi haurà més. Ens anirem retrobant.

EL CATALAN SERRALLONGA, ESTUDI CRÍTIC

 

Almudena García González és doctora en filologia hispànica per al universitat de Valladolid i treballa com a tècnica en l’Instituto Almagro de Teatro Clásico. La seva tesi doctoral la va basar-se en la comèdia primigènia sobre el Don Joan de Serrallonga. La tesi va editar-la Editorial Iberoamericana Vervuert, l’any 2012.

El seu treball és una edició crítica i estudi de “El catalan Serrallonga”, comèdia escrita en col·laboració per Antoni Coello, Francisco de Rojas Zorrilla y Luis Vélez de Guevara, els tres dramaturgs amb més consideració en la Cort durant els anys trenta del segle XVII, la “dècada d’or” del teatre espanyol.

La comèdia es basa en al vida del bandoler català, transformat en un noble Don Joan de Serrallonga, per mimetisme amb l’hidalguia dels nobles castellans. Els tres poetes van transformar el pagès català en un jove noble, abocat al bandolerisme per defensar l’honor familiar i per aconseguir l’amor d’una donya Joana, membre d’una família del bàndol contrari.

És un eprfecte exemple de com els escriptors barrocs van utilitzar successos reals i contemporanis com a font pels arguments de les seves comèdies, i del procés d’idealització i literalització que aquests fets patien per a ser adaptats a les convencions teatrals, al gust del públic i els interessos polítics i religiosos de l’època.

Com el seu títil indica, l’estructura de la tesis d’Almudena Garcia la conformen dos grans apartats: l’edició crítica i l’estudi de l’obra.

En l’estudi s’analitzen els aspectes més rellevants de la comèdia: circumstàncies de la creació i mètode d’escriptura, fonts, característiques, estructura, mètrica, personatge i posada en escena. També s’explica l’acollida que va tenir en els escenaris i la tradició literària que va generar al figura del bandoler; entre la que hi figura l’obra de teatre de Víctor Balaguer, qui va prendre bona part de l’argument d’aquesta comèdia.

Per altra banda, l’edició crítica es basa en una àmplia i complexa tradició textual de fins a trenta edicions diferents de l’obra conservades, xifra a la que molt poques obres de teatre del XVII arriben i que ens mostren l’èxit i popularitat d’aquesta.

Entre aquestes edicions destaquen els manuscrits autògrafs de les jornades segona i tercera, de Rojas Zorrilla i Vélez de Guerava respectectivament. Per desgràcia, el de la primera jornada, corresponent a Antonio Coello, va desaparèixer.

SERRALLONGA EN LA "HISTORIA NEGRA DE ESPAÑA"

 

En Serrallonga també protagonitza un dels capítols del llibre “La historia negra de España”, de Jesús Ávila Granados (Ed. Swing, 2008).

Aquest llibre és un recull una mica eclèctic de fets i personatges històrics que van succeir realment en la Península Ibèrica i que es volen interpretar amb una pàtina una mica obscura o luctuosa.

I és cert que el bandolerisme, fenòmen violent i fruit de la misèria de segles pretèrits, pot interpretar-se com un passatge obscurs de la història dels països. Per a il·lustrar-ho l’autor n’escull dos: en Serrallonga i el Tempranillo, bandoler més contemporani que va viure a Sierra Morena.

La història que s’explica d’en Serrallonga vol ser biogràfica, però l’autor no afina gaire en les seves fonts documentals i el text conté molts errors històrics.

Una curiositat editorial, que ens parla de fins on arriba la popularitat de la història i la llegenda del nostre bandoler.