EXCURSIÓ AL MAS SERRALLONGA (i 2)

A la dreta del camí que voreja el pantà, just per davant de l'altra riba de Querós, trobem un cartell indicador del GR-175 que ens portarà , seguint la pista, fins el coll de Serrallonga i el mas Serrallonga. El camí és sempre ascendent i la distància és de 4,5 km que es poden fer en una hora i vint minuts.

Durant el recorregut passem pel costat del mas de la Querosa, avui restaurat i que en l'època del bandoler era propietat de la seva muller Margarida. També va ser destruït per ordre del virrei i aixecat de nou.

El paisatge que ens acompanya durant tot el camí és plenament típic de les Guilleries més ferèstegues: altes muntanyes i algun rierol que les baixa fins a trobar el Ter, sots obacs ... entenem perfectament que fos difícil atrapar el bandoler en aquests boscos i hi trobés tants llocs per amagar-se.

Finalment arribem a Serrallonga.

El mas es troba totalment envoltat d'una plantació de pins, cosa que li ha fet perdre la categoria d'atalaia que anys enllà tenia sobre tot el seu entorn.

Es troba pràcticament enrunat i envoltat de vegetació. Aguanta encara part de la façana però hom veu que en poc temps, quan la volta de la porta caigui, s'acabarà d'ensorrar tot l'edifici.

I això serà una gran llàstima.

Si no es posa remei es perdrà irremediablement un patrimoni històric únic del nostre país.

En un país com França, on aposten fermament per la valorització del seu patrimoni i la seva història, això no ho permetrien.

Com vaig dir en una entrada anterior d'aquest bloc: el que no va aconseguir el virrei - esborrar tot rastre del bandoler Serrallonga- ho farà el temps i la nostra deixadesa.
Per respecte a la memòria d'una part de la història de Catalunya ho hauríem d'evitar.

EXCURSIÓ AL MAS SERRALLONGA (1)

Avui hem fet una sortida fins a Querós i fins el mas Serrallonga, la casa on va viure el bandoler a partir del seu casament amb la pubilla del mas, la Margarida.

Hem optat per anar-hi des de la presa del pantà de Sau, al terme municipal de Vilanova de Sau. Des d'aquest punt és fàcil seguir les indicacions del GR-175 (la Ruta d'en Serrallonga senyalitzada pel Centre Excursionista Farners) tot seguint el camí de la dreta de la presa.

El recorregut fins arribar a Queros és de 7,8 km que es realitzen en unes dues hores a peu.

El paisatge és ferèstec, envoltat de les altes muntanyes de les Guilleries i resseguint des de força alçada l'aigua de la presa de Susqueda.

Durant tot el recorregut ens acompanya l'absolut silenci del lloc, sols trencat pel piular dels ocells, les merles i el vol de corbs marins i els bernats pescaires que sovintegen en grans quantitats el gran bassal d'aigua del pantà.

Al cap de dues hores divisem ja l'església de Querós a la riba oposada del nostre camí.

Davant seu sobresurt, talment com una illa, el turó del mal sopar on, segons la llegenda, Serrallonga i la seva quadrilla foren sorpresos pels soldats del virrei. Avui no hi veiem bandolers, però si un estol de corbs marins que hi prenen el sol.

Fem les fotografies de rigor de l'església de Querós, l'únic edifici que queda dempeus de l'antic poble que quedar submergit. El rector d'aquesta església fou mossèn Antoni Sala, fill del bandoler.

Per arribar als peus de l'església s'ha de fer per l'altre vessant, baixat des del pla de Montdois. També s'hi podria arribar en barca o en temps de gran sequera, com la que l'any 2007 va deixar al descobert el pont romànic de Querós i va permetre creuar a l'altra riba del Ter.

DE SAU A RUPIT (i 2)

La petita carretera que resseguim s'embosca sota les cingleres del Collsacabra. Ens acompanyen prats a la nostra dreta i en algun dels seus punts podem observar el cingle del Far i el massís del Montseny.

El bosc que ens acompanya ens trasllada d'alguna manera al tipus de bosc ferèstec i tupid que els bandolers trobaven en la seva època i que els permetia fugir i amagar-se de les autoritats.

Just passat el coll de Pendís trobarem a l'esquerra el mas Pendís. Serrallonga i els seus van matar els dos germans que residien en aquesta casa com he explicat en entrades anteriors.

Des d'aquest punt un camí a la dreta ens portaria fins el pla de Mondois. Fou en aquest lloc, el pla de Mondois, on Jaume Melianta "el Fadrí de Sau" va anar a recollir un vestit que havia encarregat i li havia fet el sastre de Rupit.

Uns metres enllà ja podem observar la magnífica església romànica l'església de Sant Joan de Fàbregues. Una antiga parroquia documentada en el segle X convertida avui en casa de colònies. Un camí senyalitzat, a la nostra dreta, també ens permet apropar-nos al mirador del Salt de Sallent de Rupit. Val la pena acostar-s'hi per a deleitar-se amb l'impressionant salt de cent metres que hi fa l'aigua.

Tres quilòmetres enllà arribarem fins a Rupit.

DE SAU A RUPIT (1)

Existeix una carretera força desconeguda que porta de Vilanova de Sau fins a Rupit i que permet conèixer fàiclment alguns dels escenaris de la vida d'en Serrallonga i descobrir un paisatge ferèstec i preciós sense gaire esforç.

És un camí rural , estret però asfaltat, que es troba darrere l'Hostal de la Riba al terme de Vilanova de Sau i s'enfila seguint els cingles fins arribar a Rupit. Cal anar a poca velocitat per a evitar ensurts, però el recorregut és magnífic per a fer una excursió tranquil·la i sentir-nos atrapats per un entorn natural que ens remet fàcilment a l'època del bandolerisme.

Durant el recorregut trobarem alguns llocs freqüentats per Joan de Serrallonga i a on van tenir successos relacionats amb la seva història.

Un dels primers masos que trobem en el recorregut és Villaespinosa. El propietari del mas era fautor del bandoler i en la casa havia fet estada en diferents ocasions. En una d'elles la Joana Massissa explica com, tot venint de Vidrà, "Serrallonga se mete en la vinya de la casa de Vilaspinosa de hont nos va aportar rahims que menjarem y despres pujarem per amunt fins a la Calm".

També en dóna testimoni la confessió d'un bandoler de la quadrilla: "E mes dich señor que yo conech molt be a Antoni Vilaespinosa de Tavartet y dins sa casa havem nosaltres menyat y begut lo Serrallonga yo y altres de la quadrilla algunes vegades quens ne donave lo dit Vilaespinosa ab molta amistat y abundantment y tambe fiavem de sa bondat".

LA DESCENDÈNCIA D'EN SERRALLONGA (i 2)

Serrallonga va tenir cinc fills legítims amb la seva muller Margarida:

Elisabet, la filla gran, va nèixer l'any 1619 i cap a l'any 1640 va casar-se amb Pere Valentí d'Anglès.

Antoni, el segon, va ser batejat l'any 1621. Va fer carrera eclesiàstica i l'any 1656 va passar a ser el rector de l'església de Sant Martí de Querós. Mossèn Antoni Serrallonga va escriure el Llibre de notes on explicava la història del seu pare i la seva família. Aquest era un document bàsic per a conèixer la història del bandoler i de Margarida i mossèn Corbella va tenir-hi accès per a escriure els seus articles sobre en Serrallonga a principis del segle XX. Malauradament es va perdre definitivament quan, durant la Guerra Civil, es van destruir tots els arxius de la rectoria de Querós.

La tercera filla d'en Serrallonga va ser la Marianna i el quart en Baltasar, qui va contraure matrimoni amb Susagna Surroca de Tavertet i fou continuador de la família Serrallonga després de la mort del seu germà Antoni, hereu del patrimoni.

El darrer fill va ser Isidre. Aquest va nèixer a Barcelona. Durant el període en què en Serrallonga era més actiu i perseguit, Margarida va ser citada a la capital i va estar-se fins a un any a la ciutat, estant també tancada a les presons durant part d'aquest període. A Barcelona Margarida va ser acollida i atesa per Antich Saleta, un mercader originari de Vilanova de Sau. L'Isidre va casar-se amb la pubilla de Casamitjana d'Osor.

LA DESCENDÈNCIA DEL BANDOLER (1)

En les darreries de la seva vida, en Serrallonga vagava per les muntanyes del Cabrerès, Guilleries i Mantet amb la seva companya Joana Massissa. En aquells mesos la Joana estava embarassada.

Abans de l'estiu en Serrallonga, com explica la Joan en el procés sumarial,"roba una egua den Font de Siuret y ab dita egua anant jo a cavall ab ella nos ne passarem en França".

Un altre testimoni també confirma aquest fet en una trobada que va tenir amb la Joana en els boscos de Castanyet : "y es veritat tambe que en companya de dit Serrallonga isque tambe una dona abrigada ab una capa de pastor roja ab un sombrero de home al cap y al un costat viu que portave una xispa y de laltre part una daga la qual feya un gran ventra que tinch per cert que deu estar prenyada".

Aquell estiu també van veure la Joana per les muntanyes de Mantet: "lo Serrallonga ha molt temps que nos mou de aquestes montanyes volent dirho de les montanyes de Mantet y Capmagre y que la dona que porta ere segurament de Mantet que la tenia prenyada".

Un jove pastor ens diu que a l'estiu de 1633 que en Serrallonga "y ere tot sol perque ja havia dexada la dona pera parir". Amb tot, la trobada a Castanyet és datada del 25 d'octubre i la crònica del cosí del bandoler de Viladrau diu que el mes de setembre la Joana estava embarassada al santuari de Sant Segimon.

No sabem més del darrer descendent d'en Serrallonga, el fill o filla que va tenir amb la Joana Massissa.

CINGLES DE BRUIXES I BANDOLERS

El paisatge de Collsacabra es pot definir com a ferèstec i lluminós alhora. En ell s'hi barreja la tortuositat dels cingles i el rocam i els grans espais oberts de l'altiplà, a diferència dels sots més obats del Montseny i les Guilleries.

No és d'estranyar que aquest espai fos tan concorregut pels bandolers. Les cingleres eren una perfecta talaia per a dominar l'entorn, les coves i balmes naturals eren un lloc també pefecte per amargar-se i amargar -ja fossin persones segrestades o els llegendaris tresors-, els boscos també eren un lloc per a facilitar la fugida.

L'existència del camí ral d'Olot a Vic, per tant un camí molt transitat en aquella època, també s'afegeix als elements que afavoreixen l'aparició dels bandolers en aquesta zona. Avui el pantà de Sau separa el Collsacabra de les Guilleries.

De fet Tavertet es mira de fit a fit amb les terres del mas Serrallonga. Aquesta proximitat acaba explicant que aquest entorn fos un dels grans teatres d'operacions del bandoler i la seva quadrilla.

Potser l'ambient ferèstec que ofereix el paisatge també ajudaria a donar permanència als vells temors d'una societat pagesa que en el segle XVII acabava de sortir de l'edat mitjana i que mantenia pors ancestrals com la bruixeria.

Un detall que ens il·lustra sobre el caràcter supersticiós d'aquella gent és el relat de com en Serrallonga va fer matar, l'any 1620, una veïna de Susqueda, per raó que aquesta era una suposada bruixa que li havia mort bestar del mas: "... y digueren que dit Gaspart Noguera de Viladrau la havia morta ab un tir de pedrenyal que li tirà per ordre de dit Serrallonga y per un dobló que dit Serrallonga li donà, per so que deya dit Serrallonga que la dita Margarita Suy li havia morts dotze tossinos al corral de Serrallonga, dient que'ls havia bruxats...".