Un altre dels delictes que
solien cometre els bandolers era l’assalt i robatori a masies. En ocasions
allunyades i en ocasions força properes a la vila de Terrassa.
L’any 1626 “nos ne anarem a la
tardeta en casa de T. Julia de Vallirana tots armats de nostres pedrenyals
curts y llarchs nos ne entrarem en dita casa y apoderant nos de la gent de
aquella pujarem dalt y rompent caxes y cofres robarem los diners robes y demes
quens aparegue y dit robo nos partirem per iguals parts en un bosch mes avall”.
El mes de maig de 1626
intentaren robar la masia de can Guitard
de la Muntanya de Terrassa, però en aquella ocasió no ho aconseguiren.
El mes d’agost del mateix any si que aconseguiren robar el
mas Bessons de Cervelló. La detallada explicació que en fa Vehils és útil per a
conèixer com era el “modus operandi”: “trobant
nos en lo Llobregat nos ne anarem de
bella nit a robar la casa de Pere Bassons balle de Cervello yns estiguérem tot
lo dia prop dita casa ajocats y a la tardeta tots envestirem dita casa y epr lo
que lo dit balle tenia la porta forana ys feu fort trobarem la prota de la
stabla urberta y entrarem per alli y arribats a la entrada fugint dit balle
escala munt dit Miquel Margarit li tira yl feri en lo bras y alguns de pujaren dalt si be jo guardave baix y
spanyant caxes y cofres robaren de dita casa lo or y plata quey trobarem y los
diners quim recorda y hague trenta o coranta lliures ab diners y anells dor y
los qui pujaren dalt llansaren al roba quels aparegue millor per les finestres
y nosaltres la arreplegarem y en aso forem descoberts y sentint crits de via
fora nosaltres ferem tria de la millor roba yn ferem farsells y fugirem a la volta de la montanya
de Coberta yns escopeteyarem ab la gent del sometent que tinguérem gran brega y
noy hague ningú de nosaltres ferit y
ferem cap al bosch den Alsina de Pulinya”.
Un dels masos on també robaren
fou a Can Carbonell de la Muntanya, de Terrassa, en aquella ocasió Joan Vehins
proposà a un oncle seu, Antoni Mollor, també paraire de Terrassa, d’anar a
robar dues mules d’aquella masia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada