Si fem cas de les declaracions
del Bordegàs Vehils, en algun moment del seu curt període de de bandoler
s’estaria penedint de la mala vida que portava. Qual el juliol de 1626 estaven
menjant a can Prats d’Òrrius, el bandoler va conversar amb l’amo de la casa , Salvador
Prats:” jo parli ab dit Prats que ell se
estava a la finestra ym demana jo qui ere y així jo li digui que jo ere Vehins
de Terrassa y que mon pare ere exit de Cabrera y que los Margarits me havien
fet davallar per aquelles partides y que temia nom fessen matar per algun deute
meu”.
Les declaracions del reu
indicarien que la seva vida delictiva va ser molt breu, encara que intensa: “fet lo dit delicte de dites morts del
torrent del Cuquet ni una passada aquadrillat ab dits Margarits y de mes
lladres de la quadrilla y en llur companyia me trobi en tres o quatre altres
delictes yls dexi y men ani a Castella ahont tinch ma muller”.
Joan Vehils va exercir pocs
mesos com a delinqüent, formant part de pràcticament els darrers moments de la
quadrilla dels Margarit. La quadrilla del Vallès va quedar desfeta el 1627 i
els germans Margarit atrapats i ajusticiats.
Jacint Perull, paraire de
Terrassa, explica que: “estant jo en ma
casa y en lo llit que la tinch dins la vila de Terrassa senti quem picaven a la
porta y fent me jo a la finestra viu bais dos homes y la hu dells me digue que
obris”. Eren Joan Bordes, dit lo Bover d’en Serra, i Joan Vehils i li
demanaren que els acompanyés fora de al vila. Isquerem fora la vila a unes tapies den Callau prop de les oliveres den
Torrella y allí viu quay havia sinch o sis homes tots armats de pedrenyals
curts y llarchs ab grans polseres” i li donaren cinc sous per a que comprés
espardenyes a tots ells i que les portés , la vigília de la festa de Corpus, al
bosc d’en Nicolau de Castellbisbal.
Jacint Perull diu que va
preguntar a Joan Vehils com era que s’havia fet bandoler i que aquest li
contestà “que se ere posat ab ells y que
no volia sinó fer tres o quatre robos y fer uns quants ducats y anarse de lo
regne de Arago ahont tenia sa muller”.
El Bordegàs Vehils va viure en
pau cinc anys, allunyat de Catalunya, en terres castellanes on hi tenia la
muller. El temps que tardaria la justícia en atrapar-lo, portar-lo a Barcelona,
jutjar-lo i fer-li pagar la seva vida delictiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada