La part més luctuosa del
bandolerisme del Barroc la trobem en els assassinats comesos per encàrrec.
El mes de juliol de 1626 la
quadrilla es trobava amagada en un bosc de Caldes de Montbuí quan Francesc
Margarit digué que havien de passar al Llobregat atès que volia matar els
germans Oliverons de Castellbisbal perquè
l’havien traït.
Arribats tots a casa d’aquests
els lligaren, els mataren i van cremar la casa “y nons ne volgueren anar que no fos tota cremada” (la masia actual
de ca n’Oliveró data , per aquest motiu, del segle XVII).
En un lloc de Terrassa
anomenat “l’era de Can Serra” la quadrilla va veure venir dos homes armats i “los diguerem qui va y ells may respongueren”,
per aquest motiu els dispararen i els van matar. Vehils va reconèixer el
difunts: “jo conegui que dis dos homens
eren Pau Figueres y Dominto la Potxa de Terrassa”.
En una altra ocasió, en el mes
de maig de 1626 “quant forem junt a les
muralles de Terrassa en una riera prop dels roures del Hospital que ja ere
mitja nit verem venir per avall dos homens y en veurens ells se posaren a fugir
deves la vila y nosaltres los correguerem darrere”. Aquella topada va
acabar amb la mort de Pere Totxo, que fugint va disparar contra els bandolers.
El mateix mes de juliol de
1626 la quadrilla estaven amagats en el bosc de l’Alsina de Polinyà i un fadrí
va portar una carta a Francesc Margarit
(que Margarit sabés llegir, en aquella època, indica que aquests caps de
quadrilla no eren simples pagesos). Llegida aquesta, el cap de quadrilla els
digué que era un encàrrec i que havien de davallar tots cap a marina i fer cap
al torrent del Cuquet (a cavall dels termes de Vallromanes i Vilanova del
Vallès). Amagats en aquell lloc
s’emboscaren i van veure venir tres homes als quals mataren a escopetades. Els
morts eren Josep Recoder, Pere Antic i Jacint Ginestà, tots tres de Vilassar.
D’allí passaren al mas Prats d’Òrrius, que era casa rica, i feren matar un xai
per a menjar.
En una societat violenta com
la del XVII, els crims per encàrrec eren
un dels delictes corrents de les quadrilles de bandolers. En ocasions, però,
també hi havia complicitats que evitaven aquells crims. El Bordegàs Vehils va demanar a una majordoma
de can Prats d’Òrrius “que si ella
conexia al masover de la casa den Orriols de Cabrera quel avisas y li digues
que sen anas de dita casa perquè lo Guerxo Alsina que ere altre dels lladres
tenia orde de la muller d’en Fermí Paissa de Cabrera de matarlo”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada