Diumenge passat vaig aprofitar el desplaçament fins a Vacarisses per a fer fotografies de llocs i espais relacionats amb el Bordegàs Vehils i en Joan de Serrallonga.
Vaig anar al territori dels germans Margarit, a Castellbisbal, i vaig fotografiar el pont gòtic de Martorell, popularment anomenat Pont del Diable. Un element espectacular i destacat de l'arquitectura del nostre país.
El pont va ser bastit a finals del segle XIII sobre un antic pont d'època romana. D'aquells temps conserva els fonaments i l'arc triomfal d'entrada. Fou restaurat els anys 1768 i 1933, destruït durant la Guerra civil i restaurat els anys cinquanta del segle passat. El pont conserva la fesomia gòtica, amb dos arcs apuntats.
Antigament era el pont de la cèlebre Via Augusta que salvava el riu Llobregat. Es troba situat a cavall dels termes de Martorell i Castellbisbal, atès que el riu fa de terme.
Els germans Margarit, els bandolers per importants del país abans del regnat de Serrallonga, eren fills d'una casa propera que s'anomenava Can Margarit del Pont. Actualment està en ruïnes i no la vaig poder visitar.
Sí que vaig poder visitar i fotografiar un mas proper de Castellbisbal, ca n'Oliveró.
Gràcies al procés sumarial del Bordegàs Vehils, inserit en el procés d'en Serrallonga, sabem que l'any 1626 els Margarit van arribar amb la quadrilla a aquest mas i, com sigui que els amos els havien traït, van lligar i matar els dos germans Oliverons i van calar foc a la casa fins a cremar-la tota. Aquella venjança va ser ben sonada, i els sometent es va alçar per intentar atrapar els bandolers, sense aconseguir-ho.
En la meva visita a ca l'Oliveró vaig tenir oportunitat d'explicar aquesta història als actuals propietaris, que em van deixar fotografiar el mas per a un treball proper. La vam fer petar força estona, davant l'actual masia reconstruïda en el segle XVII i amb reformes posteriors, i vam convenir que la història dels masos és formada per capes i capes de diferents fets i persones. Capes de gent que hi ha viscut, capes de coses que hi han succeït... i entre aquests capes hi pot haver, com en aquesta ocasió, una història truculenta però interessant sobre bandolers.
De retorn cap a casa, també vaig fotografiar Can Carbonell de la Muntanya, a Terrassa, on Joan Vehils i un oncle seu que es deia Antoni Mollor hi van anar a robar dues mules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada