En la segona desena del segle XVII es diu popularment que dues colles regnaven: la d'en Serrallonga a la muntanya i la dels Margarit a la plana, al Vallès. Els historiadors també convenen que el període en que les autoritats perseguien als de la plana en Serrallonga disposava de més via lliure per als seus actes i, per tant, aquest període coincidiria amb el de màxim apogeu de la quadrilla de les Guilleries.
El que està clar és que uns i altres van coincidir en més d'una ocasió, agrupant-se quan els convenia per a perpetrar robatoris. Un dels més coneguts és l'assalt al camí ral , al coll de Montcada, del carruatge que transportava a la comtessa d'Erill.
"La vigilia de Nostra Senyora de agost de dit any 1625 anant jo aquadrillat ab dits Margarits y tronantnos dalt en lo coll de Moncada resolguerem baxar baix en lo cami dral de dit coll y posarnos a pas pera robar... y estant nosaltres en dit pas arriba un cotxe en lo qual anaven la comtessa de Erill y lo abat de Erill als quals isquerem y parlarem ab dita comtessa a la portalera del cotxe y per ferlos cortesia quatre o sinch de nosaltres los acompanyarem un tros amunt ...."
Y en haverlos dexats tornarem en dit puesto ahont continuarem robant als passatgers perque dita comtessa y abbat nos prometeren de no descobrirnos".
Les dues colles s’ajuntaven indistintament a plana o a muntanya, el Fadrí de Sau ho explica en el procés judicial:
"Quan los Margarits regnaven que baxaren dits Margarits ab altres de llur quadrilla a trobarnos a nosaltres a la volta de Caros y devallantnosne tots junts que erem la quadrilla de montanya i la de assi del Valles passarem a Seva y dits Margarits digueren que encara que ells no fossen de montanya tambe tenien amichs per alli y que aixi picassem en casa dit Garau de Seva que ell nos donaria a sopar de bona gana".
Els Margarits provenien del mas Margarit del Pont de Castellbisbal, un mas amb possibilitats i mossos (també sabem que Francesc Margarit sabia llegir), per tant no eren el prototip de bandolers pobres.
Per la literatura de canya i cordill sabem com van acabar els caps de quadrilla.
En una batuda contra la quadrilla organitzada pel lloctinent de Catalunya Miquel de los Santos de San Pedro, Francesc Margarit i alguns bandoleres foren atrapats el 3 de març de 1627. Miquel Margarit va escapar, però fou detingut el 18 del mateix mes, junt amb el bandoler Valentí Graus.
Amb la desfeta de la quadrilla dels Margarit el primer maldecap de les autoritats va passar a ser la quadrilla d’en Serrallonga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada