El procés sumarial del
bandoler Joan de Serrallonga, recuperat en el segle XIX per l’historiador Joan
Cortada, guardat en el museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú,
mecanografiat per l’Ateneu Barcelonès els anys trenta del segle passat i
digitalitzat i posat a disposició de tothom en el servei Memòria Digital de
Catalunya, és un document imprescindible per a consultar i conèixer la història
del bandoler de les Guilleries, però també per a conèixer el bandolerisme
català del Barroc més enllà del protagonista del procés.
Resseguir les declaracions
dels homes i dones de la quadrilla, dels testimonis i del mateix Serrallonga
ens permeten conèixer com era realment el bandolerisme del segle XVII.
Però s’hi afegeix un altre
al·licient: en el procés s’hi van afegir peces que no corresponen al judici del
bandoler de les Guilleries. Aquestes parts ens parlen de declaracions i
delictes d’altres lladres de pas i malfactors que es van moure pel nostre país
en les darreres estivacions temporals del bandolerisme del Barroc.
Hi trobem així parts de la
història delictiva, per exemple, de
Rafel Morell de Vilanna, de Miquel Campeny d’Arbúcies o del Monget de Cardedeu.
I n’hi ha una d’especialment atractiva i interessant.
Per extensa, doncs ocupa
quinze fulls de declaracions del bandoler que es jutja i disset d’altres
testimonis que en fan referència.
Per la quadrilla de la que
formà part el bandoler que es jutja: els Margarit del Vallès. La gran quadrilla
de la plana amb la qual s’havien aplegat els de les Guilleries en diferents
ocasions. La quadrilla que en decaure, va donar pas al regnat del darrer gran
bandoler del XVII.
Per ser el document que ens
permet conèixer millor el radi i les accions dels germans Margarit.
Per ser un document on el
bandoler que es jutja relaciona un extens mostrari d’actuacions i d’espais,
permetent conèixer de primera mà com eren les malifetes i on les cometien.
Tot això és el que ens explica
el procés sumarial del bandoler Joan Vehils, el “Bordegàs Vehils” de Terrassa.
A Terrassa tenim referència
documentada de diferents actes delictius comesos en el segle XVI per lladres de
la vila ( , com també per un capitost nyerro com Perot Rocaguinarda. En les
proximitats sempre s’ha explicat la llegenda del bandoler Capablanca.
El Bordegàs Vehils vindria a
afegir-se a aquest estol de bandolers terrassencs, amb la particularitat de
venir acompanyat de la seva història personal i delictiva i d’haver estat
membre de la coneguda quadrilla dels Margarit.
Joan Vehils pot esdevenir, si
es vol, en el bandoler més explícit i conegut de la vila de Terrassa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada