Estem a les presons del palau
Reial de Barcelona, el diumenge 7 de desembre de l’any 1631. Davant el
“magnífic relator reial Pau Guiamet” compareix el reu Joan Vehils, àlies “lo Bordegàs Vehils”, d’ofici
paraire de llana, de trenta dos anys d’edat, natural de Terrassa, diòcesis de
Barcelona, i sota jurament es disposa a dir la veritat.
Vehils estava casat i tenia la
seva muller al regne de Castella, fora de Catalunya. És possible que fos fill
(d’ací el sobrenom “bordegàs”, que equival a fadrí o jove) d’un tal Joan Vehils
(natural de Cabrera) , també paraire, que trobem perseguit pel sots-batlle de
Terrassa l’any 1583 (“Terrassa en els segles XVI i XVII; entre la solidaritat i
la por”, article d’Ismael Almazán).
Un testimoni el descriu com “un fadrinet que comensave a posar barba”.
En el procés sumarial comença
per dir: “Que es veritat que jo he comesos
diversos delictes en lo present principat de Cathalunya en companyia de
Francesch y Miquel Margarits, lladres de pas y caps de quadrilla.
La seva vida delictiva va ser
molt curta , però intensa, i es va iniciar com a
membre de la quadrilla dels Margarits, “la colla de la plana” com eren
anomenats per la quadrilla d’en Serrallonga, la de les Guilleries, la “colla de
la muntanya”.
“Y
lo primer delicte que jo cometi en llur companyia fou un robo en lo camí real
qui va de la vila de Masquefa a al de Piera
en un camí fondo quey ha y fou desta manera, que en lo estiu del any 1626 essent jo amich y conegut de dits
Francesch y Miquel Margarits y sabent que
en aquella occasio eren deves la montanya y boschs de Sant Llorens
Çavalls los ani a trobar en un bosch y
resti en llur companyia tres o quatre dies passats los quals me digue lo dit
Francesc Margarit quens ne anassem a fer algun robo en algun camí real y
reparant jo en anarhi per no ser conegut me digue dit Margarit quem podia posar
algun mocador devant al cara per eixir als passatgers y jo me resolgui de
seguirlos yns posarem en lo sobredit pas pera robar als passatgers algunes dues
hores passat mig dia que robarem poca gent perque apenes passave ningu y també
perquè forem descoberts”.
La quadrilla , en aquella ocasió, la formaven els
germans Margarit, Joan Vehils, Bartomeu Alsina (àlies lo Guerxo) , Jaume
Ginescar (àlies la Guineu), Joan Bordes (àlies lo Bover), Francesc Casellachs
i Joan (àlies lo Gavatx Roig).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada